Ara fa uns dies s’han complert trenta anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Els regidors i regidores lliurament escollits pels ciutadans, van prendre possessió del seu càrrec. Tot seguit es va procedir a l’elecció de l’alcalde.

Una diada que guardo en el record com una fita de les més importants des de la perspectiva política i també ciutadana. Varen haver de transcórrer quaranta dos anys de la meva vida, per fer-se realitat, un dels desitjos més esperat: poder triar les persones que em representessin a la Casa de la Vila. Feia ja dos anys que havíem votat als nostres delegats a les Corts Generals, però quedaven pendents—malgrat la insistència de les forces polítiques d’esquerra—les eleccions municipals. La consolidació de les llibertats passava necessariament per uns nous governs municipals. La tria d’uns consistoris lliurament elegits, van evidenciar que la democràcia entrava a casa nostra. Aquest fet, vist des de la perspectiva de fa tres dècades, va ser de gran importància. Tot just encetàvem un nou règim polític amb tot el que això representava, després de tants anys de foscor. Gosaria afirmar que tothom, amb més o menys graduació, esperàvem amb una gran il•lusió i esperança una nova manera de viure, sense pors i en llibertat.

Asseguraria que la gran majoria de les persones que van formar part en les llistes electorals, eren homes i dones amb voluntat de ser útils al veïnatge. En circumstàncies no gens fàcils van assumir la responsabilitat de treballar en benefici de la ciutadania. Tot i no conèixer l’administració local, van tenir la valentia d’encarregar-se de la gestió dels municipis. No oblidem que fins aquells moments, els ajuntaments havien estat conduïts amb criteris presidencialistes, amb decisions molt sovint determinades pel funcionari de carrera. És evident que en totes les ciutats, pobles i viles, va començar una nova manera d’entendre i tractar les qüestions municipals que van tenir per conseqüència la millora de la qualitat de vida dels veïns. Penso que estem en deute amb totes aquelles persones que amb honradesa i honestedat., es varen comprometre des de diferents opcions polítiques en la governació dels nostres municipis, posant la primera pedra en la transformació que han tingut les nostres comunitats.

No és aquesta la primera vegada que menciono la precarietat econòmica dels nostres ajuntaments. Des de sempre l’administració local ha estat la gran oblidada. Els nostres ajuntaments presten un seguit de serveis—els anomenats voluntaris—que llei en mà, no tenen l’obligació de complir. Una tercera part de la despesa municipal—un de cada tres euros—es destina a prestar aquests serveis “voluntaris”. Això fa, que els nostres ajuntaments es trobin des de sempre, en veritables dificultats per tirar endavant. Estem passant una crisi econòmica greu que afecta en major mesura al sector de la construcció.
Si tenim en compte, que bona part del gruix d’ingressos municipals prové de l’activitat immobiliària, aquella penúria econòmica a la que feia referència, ha empitjorat. Només una nova llei que contempli un millor finançament de les hisendes locals, podrà permetre als nostres ajuntaments, donar cobertura a les legítimes demandes dels ciutadans, molt concretament a les persones que en situació més vulnerable, pateixen aquesta crisi.

Deixaré de banda qualsevol referència a les eleccions municipals a Sant Feliu. Potser que ho faci en una altra ocasió. Avui he volgut només manifestar el meu punt de vista del que varen representar pel conjunt del país aquells comicis.

Acabo, agraint des d’aquest modest blog, a tots i cada ú dels vint-i-un regidores i regidors del nostre ajuntament, l’esforç que, en circumstàncies econòmicament difícils com les que ara estem passant, ja sigui des de les responsabilitat del govern o de l’oposició, treballen i dediquen bona part del seu temps en la gestió política i econòmica del nostre ajuntament. Gràcies!!