Neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya –PSUC – el dia 24 de juliol de 1936, quan ja havia estat vençuda la sublevació militar a Barcelona. Aquesta formació política reuneix els quatre partits obrers de Catalunya, amb l’interès de fusionar-se en un sol partit del prolaterietat català. El PSUC es conforma a partir de la unificació de quatre partits marxistes catalans: el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i la Unió Socialista de Catalunya que era la força més important. Joan Comorera que era el responsable de la Unió Socialista fou nomenat secretari general de la nova formació. El PSUC és l’únic partit comunista que no neix de les escissions per l’esquerra dels partits socialistes que es van produir els anys vint. Dels aproximadament sis mil militants en el moment de la unificació es passarà a uns seixanta mil i la UGT, controlada pel PSUC, sobrepassarà la central anarquista CNT, per primera vegada a la història catalana.

El PSUC fou un partit que va néixer de la voluntat unitària, un partit democràtic que va entendre la prioritat de la defensa de la República, com a primer pas en el procés de la lluita cap el socialisme. El PSUC va saber unir a l’entorn de la classe obrera altres classes i sectors socials interessats també en la democràcia i la llibertat. Era també un partit nacional que va fer del seu projecte polític la defensa de la nació catalana.

El PSUC mai va ser un partit d’emigració i va considerar l’organització dins de Catalunya com essencial de la seva vida política. Aquesta voluntat s’acomplí, a costa de grans sacrificis, d’afusellaments, empresonaments i de molt de dolor i també de por. El PSUC fou – i ningú ho posa en dubte- l’únic partit organitzat a Catalunya durant el franquisme. El PSUC serà en primer lloc- i abans que comunista - el gran partit de l’antifranquisme, lluitant contra la opressió i en defensa de les llibertats per a tothom, l’organització que va formular la política de Reconciliació Nacional.

El PSUC es troba avui integrat en la formació d’Iniciativa per Catalunya, de la qual en fou el partit fundador més important. La memòria d’aquell PSUC de la unitat i de tots i totes les persones que van lluitar per les llibertats en moments tan difícils, haurien de servir per posar en marxa un projecte nacional d’esquerres a Catalunya, que aplegués tal com va ser ara fa 75 anys, el tot i el millor de “cada casa”. Un somiatruites, veritat?

El pare, militant del Partit Comunista de Catalunya, en fou un dels fundadors. Me’n sento orgullós del pare i de tantes persones – la majoria ja traspassades – que vaig conèixer. També vull manifestar les meves conviccions comunistes i amb la cara ben alta, defensant sempre la via pacífica de transició al socialisme.