Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van fer palès que Catalunya i Espanya tenien un desig profund de llibertat. Amb el triomf de les candidatures republicanes i d’esquerres, assolí el poder la majoria social que havia estat silenciada, en ocasions amb l’ús de la força, durant tants i tants anys. El 14 d’abril, dos dies més tard, és proclamada la Segona República Espanyola i també la República Catalana, que després d’una negociació entre el govern provisional de la República i Francesc Macià, donaria lloc a la recuperació de la Generalitat de Catalunya.

El 9 de desembre del mateix any, les Corts republicanes van promulgar la Constitució més avançada del seu temps. La II República va aixecar les expectatives del poble amb un programa de canvi social basat en la reforma agrària, la separació de l’Estat de l’Església, el control democràtic dels cossos armats i la ferma i decidida aposta per acabar amb l’analfabetisme arreu del país. Reconeixia també la pluralitat nacional amb els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. Un dels principals avenços de la República, fou obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret de vot,( per posar un exemple: a França el dret de vot, les dones no el varen poder exercir fins l’any 1946 ), el matrimoni civil i el dret al divorci. Aquesta forma d’Estat, la República, que varen decidir donar-se d’una manera democràtica els ciutadans, va ser truncada pel cop d’Estat, la sublevació militar, encapçalada entre d’altres, pel general Franco, amb el suport polític i econòmic de determinats sectors de la societat espanyola i també catalana que veien perillar els seus privilegis.

Els principis d’igualtat, laicitat, justícia social i la protecció dels drets individuals i col•lectius, varen ser, entre d’altres, les creences que recollien els màxims principis republicans: la sobirania popular i la democràcia efectiva. Valors que encara avui, en el meu parer, no s’acompleixen del tot, com caldria que fos.

Molts ajuntaments de pobles i ciutats de Catalunya, recorden avui aquella data. Ho fan de distinta manera, uns amb actes senzills, modests i d’altres amb accions més vistoses.
A hores d’ara, 2/4 de dues d’avui dilluns, que jo sàpiga—i m’agradaria equivocar-me—el nostre ajuntament no ha tingut en compte aquest fet i no ha previst cap mena d’actuació. Al nostre Consistori, i més concretament a l’equip de govern li ha passat per alt una ocasió d’aital importància.

Ves a saber, molt bé podria ser que aquesta mancança que jo trobo, sigui “cosa “ d’una persona d’edat avançada, que ja pensa més en el passat que no pas en l’avenir. En tot cas, no deixa de ser l’opinió d’un ciutadà més, que permeteu-li la gosadia de pensar, que
el seu parer, és compartit també per d’altres persones de la nostra ciutat.