El Consejo de Administración de la Comisión Nacional de la Energia, és a dir, la patronal que aplega les empreses que ens porten l’electricitat a casa, ha proposat al govern un augment d’un 11,3% en les tarifes. Ja feia dies, que es parlava que volien demanar un 20%. Ara, ja oficialment reclamen l’onze coma tres per cent. Al senyor Solbes, no se li acut altre comentari que dir "que esta propuesta le parece más razonable”. També hi afegeix que els preus s’hauran d’ajustar al cost de l’energia. És cert que el preu que paguem pel quilowatt, no es correspon, en alguns casos al cost real ( quan l’energia prové dels gas o del carbó resulta més cara de producció que la hidràulica o la nuclear), però el ministre s’oblida de dir que aquesta diferència ja la paguem via pressupost amb les ajudes que dóna el govern a les empreses del ram. Endesa, Iberdrola, Fenosa, etc....no ens regalen absolutament res, tal com es podria entendre del que diu el ministre. Com seria possible, si no fos mercès a aquestes compensacions que aquestes empreses guanyessin tants de diners? Al senyor Solbes, que tot just fa un parell de mesos ens deia i repetia que de crisis ni parlar-ne i que just guanyades les eleccions, ja reconeix que hi ha "desacceleració", no li sembla del tot malament que les elèctriques vulguin apujar-nos la facturació. Des del mes de gener ja venim pagant un 4% més. Clar que això de la crisi no existeix, no haurem de rascar-nos la butxaca, tan sols el que ens caldrà és anar una miqueta més a poc a poc "desaccelerar-nos". Entenc que les empreses li demanin al govern apujar el preu de la llum. Estem en una economia de lliure mercat i el que compte per a les elèctriques són els beneficis. Per posar un exemple:Endesa i són dades de la pròpia empresa, ha obtingut un guany net de 662 milions d’euros, ( en pessetes, 110.147.523.000 ) en el primer trimestre d’engany. Mai en tenen suficient. Però el que és fa difícil de comprendre, és que, a un govern de signe socialista, que hauria de defensar els interessos de la majoria, manifesti per boca d’un dels seus vicepresidents i alhora ministre d’economia que la demanda li sembla raonable. Molt més encara, quan ens trobem en una situació econòmica difícil que afecta majorment les persones amb rendes més modestes. Haurem de pensar, que els qui realment governen no són els triats pel poble, sinó que els que manen són els Consells d'Aministració de les multinacionals? Sabeu com acabarà aquest " tinglado "?. M'arrisco a predir que la puja serà entre el 7 i el 8 per cent i encara haurem de donar-li les gràcies al senyor Zapatero, que mercès als seus " bons oficis " haurà aconseguit que l'increment no hagi estat major.