Thomas Malthus va ser un economista anglès que va viure entre els segles XVIII i XIX que va destacar per les seves afirmacions on deia que la població humana creixia amb una major proporció que els recursos alimentaris i que per tant un cop sobrepassat el punt d’equilibri la humanitat estaria condemnada a passar fam.
Afortunadament la catàstrofe vaticinada per Malthus va ser desbaratada pels avenços tecnològics.
L’escenari actual on la població cada cop consumeix més recursos dels que es produeixen té una certa similitud malthusiana, i és que l’entrada en el desenvolupament de la China i la Índia amb els prop de 3.000 milions d’habitants ha posat al límit el model de desenvolupament occidental.
Els continus increments de preus de petroli, blat, coure i altres matèries primeres són fruit d’un increment de la demanda que no pot ser satisfeta per una oferta que es veu estrangulada, no només per l’augment de la població mundial, sinó que també es veu incapaç de satisfer l’augment de les necessitats energètiques i alimentàries de la gent.
Algunes solucions com nous sistemes de regadius més eficients, la millora dels processos de la dessalinització o la major eficiència al transmetre electricitat de zones riques en radiació solar o vents podrien millorar les perspectives.
La competència pels recursos pot tornar-se molt perillosa, i és que només hem de veure com estant els ànims a Catalunya amb la manca d’aigua, i la lluita entre territoris que està generant
No hi ha substitut per l’aigua i el canvi climàtic està aguditzant encara més els problemes relacionats amb la seva manca, i segons l’informe Stern encarregat pel govern anglès sobre l’escalfament global afirma que l’escassetat d’aigua podria ser molt severa entre d’altres zones al sud d’Europa.

El nostre model de desenvolupament ha esdevingut insostenible si més de la meitat de la població mundial accedeix a ell. Només per posar un exemple, la tassa de cotxes existents actualment a la Xina es de 15 per cada mil habitants, si la Xina arribés als 447 cotxes per cada mil habitants que tenen al Japó el número de cotxes circulant a la Xina seria de 572 milions de cotxes, quasi tants com tots els que actualment existeixen a tot el mon.
Els darrers dies la ONU i el FMI estan advertint que les pujades del preu dels cereals està produint la seva escassetat a llatinoamèrica i altres zones desfavorides.
Només hem d’esperar que aquesta crisis de manca recursos no s’intenti sol.lucionar amb les propostes de Malthus, de fer recaure tot el pes d’aquestes, sobre la població pobra.
Hem topat amb un carreró sense sortida que acota el creixement, al menys amb el model del món occidental, i és que mai tants havíem consumit tant.