Aquest pot ser el titular del que hem viscut en el ple d’aquest matí a on es debatia el destí d’aproximadament 300.000 euros.

Sembla una quantitat prou important com per a que un govern responsable no deixi fils penjats. Però no, tal i com hem tingut ocasió de comprovar l’alcalde Sr. Motas s’ha vist obligat a trucar a corre cuita a un regidor de CiU i al regidor Pere Luque del Grup d’Amics per a que vinguessin a votar al ple.

Així mateix ho ha explicat l’alcalde Motas poca estona després de la finalització del ple al programa línia amb l’alcalde de ràdio Sant Feliu. Finalment els dos regidors s’han tret el son de les orelles – el ple era a les 9 del matí - i han vingut a votar. Corrrecuites als passadissos, intervencions del govern per donar temps a que arribessin, etc… En fi, un altre vodevil del bloc TOTSLUQUECIU que ha tornat a donar una imatge lamentable del guirigall de l'equip de govern.

Segons Motas no es podia imaginar que l’oposició li demanés explicacions sobre el destí d’aquests diners. El normal, segons ha afirmat, és que el destí d’aquests diners passés pel ple sense cap reflexió o debat. Potser és precisament perquè aquestes qüestions mereixen un profund debat pel no es poden aprovar mitjançant un decret d’alcaldia tal i com imaginem seria del seu gust. Fins el punt de que s’estableix fins i tot un segon debat en el ple si es produeixen al·legacions – que per cert, també estan previstes –.

Pere Luque continua exercint el paper de regidor sense cartera de l’equip de govern. En el seu cas ho fa amb un punt d’inconciència a diferencia de CiU que en el ple ha reconegut que les modificacions pressupostàries tenien per objecte “anar trempajant” – textualment de Miquel Lobato – aquest mig any de mandat que resta.

Aquest malbaratament de diners es mostra evident si ens fixem a què ha de fer front el govern: tan sols despesa corrent. És evident que no existeix a Sant Feliu de Guíxols cap contenció de la despesa ordinària. Com es pot comprovar en els documents adjunts que acompanyem a la present nota, la immensa majoria de partides que han quedat curtes son del tipus: subministrament d'energia elèctrica; material oficina; contracte recollida d’animals; comunicacions postals; publicacions diverses; subministrament gas; publicitat i difusió; conservació i manteniment vehicles policia local, conservació i manteniments diversos.
Cap inversió, cap nou servei, cap ajuda als emprenedors, cap carrer nou ni cap projecte engrescador pot atendre CiU – TPSF amb aquests diners.

I si analitzem l’altre cara de la moneda, és a dir, d’on provenen els diners els motius d’alarma s’incrementen ja que el govern ha d’estirar prop de 200.000 euros dels romanents de tresoreria, és a dir, dels estalvis.

La resta de diners provenen d’haver pagat menys interessos als bancs fet que demostra que el pressupost heretat per l’actual govern no era inflat sinó guiat pels més elementals principis de prudència pressupostària.

Finalment destacar que l’altre origen dels diners que es necessiten per tapar forats son d’iniciatives que es deixen de fer: fonamentalment polítiques de foment de l’ocupació i programes de desenvolupament comercial. Curiosament just el que no s’ha de deixar de fer en els temps de crisi que corren.