El passat dia 12 d’Abril, estudiants de Microbiologia ambiental de l'Universitat de Girona, van procedir a realitzar un anàlisis microbiològic de la Font del Pi.
Aquest tipus d’anàlisi són duts a terme periòdicament per a l’ajuntament de Santa Cristina d’Arò, i ja fa, aproximadament un any que varen penjar un cartell en el que indiquen la possibilitat de la no potabilitat de l’aigua.
Desde infoguixols.cat hem cregut convenient realitzar un anàlisi microbiològic, ja que molta gent sembla no veures conscient de l’avís, i segueixen consumint regularment aquesta aigua.
La presència de bacteris patògens en l'aigua destinada al consum humà és un risc sempre present, que s'incrementa en les àrees de major densitat humana, i pot ser la causa d'un seguit de malalties infeccioses (febres tifoides, disenteria, còlera). Per tant, rutinàriament es realitzen anàlisis microbiològiques de les aigües destinades a consum humà (fonts, rius, conduccions municipals, pous, aigües de bany), per comprovar que compleixen les normatives legals. Les anàlisis es realitzen sobre una sèrie de grups o espècies microbianes escollides davant la impossibilitat de fer un control rutinari de tots el patògens amb importància sanitària. Aquests organismes analitzats s’anomenen organismes indicadors i són els coliformes totals, fecals, Escherichia coli i Enterococcus faecalis. Una de les característiques més importants d’aquests indicadors recau en el fet que, la concentració és proporcional a la quantitat de microorganismes patògens presents en l'aigua, això significa que els valors obtinguts es poden generalitzar.
Unitat de mesura (ufc): L’unitat de mesura, són els ufc (unitats formadores de colònies) en un volum determinat.
Anàlisis
Tal i com hem dit anteriorment, l’anàlisi de la Font del Pi s’ha basat en la cerca dels bacteris indicadors. De tots aquests l’aigua ha donat valors negatius, excepte en la presència de Clostridium perfringens (3 ufc/100ml), indicador que l’aigua procedeix d’un receptacle amb elevat temps de residència, i per tant baixa taxa de renovació. (El valor paramètric inclou també la determinació de les espores (forma en que els bacteris resten inerts esperant millors condicions)). A més a més s’hi ha trobat 23 ufc/100ml de coliformes totals, indicadors d ela contaminació de l’aigua (però no de l’origen).
Tot i aquest valors, que no són raó d’alarma, convé destacar la no presència de Escherichia coli, relacionada amb el contacte entre l’aigua i defecacions humanes, ni de Enterococcus faecalis (aigua en contacte amb depossicions animals); aquests microorganismes podrien provocar grans afectacions.
Per a concloure, i acollin-nos a les actuals normes:
    - UNE EN ISO 7899-2:2001. Detección y recuento enterococos intestinales. Parte 2:Método de filtración de         membrana.
    - REAL DECRETO 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad     del agua de consumo humano.
    - UNE EN ISO 6222:1999. Enumeración de microorganismos cultivables. Recuento de colonias por                     siembra en medio de cultivo de agar nutritivo.
Aguas de consumo humano (R.D. 140/2003, B.O.E 21/02/2003, Corrección de erratas, B.O.E. 4/03/2003)

Concloem, que l’aigua no és potable, degut a la presència de C. perfringens, acollin-nos a l'actual legislació, i remarquem el fet que el tipus de microorganismes pot variar segons les condicions ambientals, i la no presència de certs organismes no significa que no hi siguin d’aquí poc, o a l’inversa i l’aigua sigui potable en un proper anàlisi.