Em vull referir a les persones que algun dia seran als llocs de decisió, ensenyant, aquelles que s’estan formant, treballant, estudiant i teixint el seu futur. Aquelles que se’ls demana el màxim esforç elevat a la màxima potència. Aquelles que han de patir per a poder gaudir com ha fet tothom, o no. Aquelles que tenen la força per a construir una societat més justa. Aquelles que tenen tota una vida per davant. Aquelles que hauran de “tirar del carro”. Aquelles que si cauen es tornen a aixecar una vegada i una altra. Aquelles més avantguardistes. Aquelles que dominen els últims avenços tecnològics. Aquelles que seran més preparades. Aquelles que innoven dia a dia. Aquelles que cada dia descobreixen una, dues i més coses. Aquelles que tenen més capacitat per aprendre. Aquelles que se’ls acusa, inconscientment, d’irresponsables.
A aquelles que tenen una taxa d’atur a prop del 30%. Aquelles persones que per a crear el seu futur han de veure com els seus sous són més baixos que la mitjana, qui té sort és mileurista si no és desocupat. Aquelles persones que per ser dones han d’acceptar un sou el 30% més baix, per a obtenir una feina. Aquelles persones que es troben amb el voler però no poder. Aquelles que volen llogar un pis, i han de pagar 4 mesos per avançat. Aquelles que no poden ni pensar en comprar un pis. Aquelles que volen emancipar-se però no cobren prou. Volen treballar del que s’han format però no poden. Volen poder gaudir de la cultura però no tenen recursos. Volen oferir la seva cultura, el seu talent, però no tenen eines ni espais. Volen poder contribuir a la societat, participar i dir la seva. Em refereixo a nosaltres, els joves.
Sant Feliu de Guíxols en aquest moment compta amb una quarta part de la població, entre 14 i 29 anys, jove. Estem en un punt de la vida, amb moltes ganes i inquietuds que ens permet aprendre gaudint. L’aprenentatge ens porta a la plena ciutadania, la formació, la participació i l’emancipació són els eixos que hem d’enfortir. Ja fa uns anys que els joves associats de la ciutat ens hem agrupat, el Consell Local de Joves (CLJ) és el punt de reflexió, de participació i debat entre els joves. És el punt de trobada que reflecteix la vida juvenil ganxona per la diversitat i per tant representació dels diferents col•lectius que formen aquesta franja d’edat. El CLJ ha participat en l’elaboració del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, hem participat en els grups de treball de les Comarques Gironines i hem participat en l’elaboració del primer Pla Local de Joventut de la ciutat. La participació en aquests tallers i taules de debat ens han permès aprendre i obtenir una experiència que crec hem d’aportar a Sant Feliu de Guíxols. La participació ganxona arreu del principat, a més de les diferents activitats que hem fet a la vila, ens han portat al reconeixement del Consell Nacional de Joventut de Catalunya com la Millor Iniciativa de promoció de l’associacionisme l’any 2008 de Catalunya.
El Pla Local de Joventut (PLJ) és l’eina que ens ha permès la formació i participació, i ha de permetre l’emancipació. El PLJ analitza la realitat social, planifica i estructura les polítiques de joventut de la ciutat. Diferents àmbits són els que composen l’estructura del pla d’actuacions: salut, cultura, oci, són alguns d’ells que permeten una formació a part de l’escolarització i l’educació a la llar. Habitatge i treball, aporta un valor afegit als i les joves per a adquirir uns coneixements que els porta a l’emancipació.
Gràcies a aquestes actuacions de la regidoria de Joventut, els i les joves hem pogut créixer i sentir-nos part de la societat. Hem après a cada activitat, i hem sigut co-responsables de les pròpies. Hem contribuït a fer de Guíxols una ciutat pels els joves i des dels joves. Perquè els joves hem opinat, i se’ns ha escoltat, en les mesures preses que ens afecten dins la societat ganxona.
Arribats a aquest punt em vull dirigir al nou equip de govern (sense fer valoracions de campanya electoral que els hi ha fet arribar):
És sabut per tothom que quan es parla de <Veure en quin situació estem i canviar el pressupost. Sobretot pel que fa a la contenció de la despesa> el primer que han dit que faran és reduir la despesa de l’àrea de cultura de la ciutat. No crec que anem sobrats de cultura en aquests moments, nique sigui el moment, quan en temps de crisi és empíricament demostrat que incrementen els espectadors que acudeixen a les cites de teatres, concerts i al cinema.
Així doncs, ara hem d’esperar a que redueixin les despeses en joventut, dels que no paguen impostos, dels irresponsables. Com fan els governs de dretes, que només pensen en els comerciants i empresaris com a únics valedors de les seves polítiques?