IL·LM. SR.
Els sotasignats, En Carles Motas i López, En Josep Morató Molins, Na Josefina Cosp i Iglesias, Na Laura Aiguaviva i Carreras, Na Anna Remedios Martín Cañadas i En Josep Saballs Balmaña, Regidors d’aquest Ajuntament i adscrits al Grup Municipal “Tots per Sant Feliu”, com li consta de manera fefaent, amb les dades
personals i domicilis particulars que igualment són coneguts per aquest Ens Local, compareixen i com millor en Dret procedeixi,

EXPOSEN
Que en data 3 d’agost últim, tant en el BOP de Girona com el DOGC, números 147 i 5934, respectivament, es publicaren Anunci d’informació pública de la modificació del Reglament Orgànic
Municipal, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, aprovat inicialment pel Ple en sessió celebrada en data 30 de juny de 2011, l’objectiu del qual és la creació de la figura del Vicealcalde així com reemplaçar la denominació “Comissió de Govern” per “Junta de Govern Local”, denominació que ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local. I

Que, en virtut de l’article 63.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, així com del propi Acord del Ple Municipal, venen a formular les següents :

AL·LEGACIONS

PRIMERA.- SOBRE LA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DETERMINADA I ESTABLERTA PER LES LLEIS.

1.- Si bé l’article 140 CE. garanteix l’autonomia dels municipis, aquesta no és absoluta i tampoc no ve explicitada per la mateixa norma primera de l’Estat. És la Llei, estatal i, en el seu cas, l’autonòmica, la que configura aquesta autonomia i la que atribueix potestats, funcions i competències als Ens Locals, així com les que determinen els seus òrgans de govern, la seva organització i el seu règim jurídic específic.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, en la seva sentència 214/1989, de 21 de desembre, recorda allò dit en altres d’anteriors: Que “la garantia constitucional (de l’autonomia dels municipis) és de caràcter general i consignadora d’un model d’Estat, i això condueix, com a conseqüència obligada, a entendre que correspon al mateix l’establiment de principis i de criteris bàsics en matèria d’organització i competència”.

Així, en les sentències 76/1983, de 5 d’agost, i 27/1987, de 27 de febrer, ja va deixar dit que “ha de ser el legislador estatal, amb caràcter general i per a tot tipus de matèries, el que fixi uns principis o bases relatius als aspectes institucionals (organitzacions i funcions) i a les competències locals, trobant-se cobertura a aquest encàrrec constitucional en el concepte mateix de “bases del règim jurídic de les Administracions Públiques”, atès que aquesta expressió engloba a les Administracions Locals”, com també havia
deixat establert a les seves sentències 25/1983, 76/1983 i 99/1987, per la qual cosa “el règim local (...) no és una matèria evanescent (...) sinó una matèria amb perfils propis”.

Recorda igualment el Tribunal Constitucional, en la seva sentència 84/1982, de 23 de desembre, allò dit més amunt: “Els Ens Locals (municipis i províncies) tenen autonomia constitucionalment garantida per a la gestió dels seus respectius interessos (article 137 CE); la determinació de quins són aquests interessos és obra de la Llei, que els atribueix, en conseqüència, competències concretes” i que, si bé l’Estatut d’Autonomia de Catalunya té assumides competències en matèria local, i, per tant, al seu Parlament li correspon llur regulació mitjançant Llei, “aquesta ha d’ajustar-se, tanmateix, a les bases establertes per l’Estat, de manera que el règim jurídic de les Corporacions Locals (...) és sempre resultat de l’activitat concurrent de l’Estat (...) i de les Comunitats Autònomes”.

2.- En aquest marc donat per la Constitució Espanyola, per tant en el caràcter bifront dels Ens Local, estatal i autonòmic, s’hi troba la coexistència, avui, de dues lleis, pel que fa al seu règim jurídic específic:



. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local; en endavant LRBRL. I
. El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; en endavant, LMRLC.

En la primera d’aquestes normes, la prelació sobre la segona és òbvia donat que es dictà a l’empara de l’article 149.1.18 CE, com té dit i ratificat el Tribunal Constitucional, l’organització municipal es regeix, segons l’article 20, per les següents regles:

. En tots els Ajuntaments, han d’existir l’Alcalde, els Tinents d’Alcalde i el Ple.
. Obligatòriament, ha d’existir la Junta de Govern Local en tots els municipis amb una població superior als 5.000 habitants, supòsit que es dona a Sant Feliu de Guíxols.
. La Comissió Especial de Comptes també ha d’existir en tots els Ajuntaments.
. Pel cas que la legislació autonòmica corresponent no prevegi en l’àmbit de l’organització municipal altre forma organitzativa, és obligat que, en els municipis de més de 5.000 habitants, han d’existir:
. Òrgans que tinguin per objecte l’estudi, informe o consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a
decisió del Ple. I, a més,
. Òrgans de seguiment de la gestió de l’Alcalde, la Junta de Govern Local i dels Regidors que ostentin
delegacions, sens perjudici de les competències de control que corresponen al Ple



. Les Lleis de les Comunitats Autònomes sobre Règim Local “podran establir” una “organització municipal complementària” a l’anterior.
. I, els propis Municipis, emprant el Reglament Orgànic (Municipal), “poden establir i regular altres òrgans
complementaris”, de conformitat amb aquest mateix article i d’acord amb les previsions contemplades en les lleis autonòmiques, com també en el marc de la potestat normativa atorgada als Ens Locals per Llei de Bases.

En la segona de les normes legals abans esmentades, la LMRLC, concretament en el seu article 48, determina les regles per les qual es regeix l’organització municipal:

. L’Alcalde, els Tinents d’Alcalde i el Ple, que existeixen en tots els Ajuntaments.




. Existència obligada d’una Comissió de Govern, avui Junta de Govern Local, en aquells municipis amb una població de dret superior als 5.000 habitants, cas de Sant Feliu de Guíxols.
. Existència obligada en tots els Ajuntaments de la Comissió Especial de Comptes.

Segons l’apart 2 d’aquest mateix article, el 48 LRBRL, poden complementar a l’organització municipal:

. Les Comissions d’Estudi, Informe o Consulta.
. Els òrgans de participació ciutadana.
. El Síndic o Síndica Municipal de Greuges, si així ho acorda el Ple per majoria absoluta i sempre a proposta
d’un Grup Municipal.
. El Consell Assessor Urbanístic.
. La Junta Local de Seguretat.
. I qualsevol altre òrgan que sigui establert o creat pel propi Municipi.

L’article 49 d’aquesta mateixa norma legal catalana ve a incidir i a
potenciar el darrer aspecte de l’anterior precepte i estableix que, en
el marc de la seva autonomia organitzativa, l’Ajuntament pot crear
“altres òrgans complementaris”, sempre que respecti
l’organització bàsica determinada per les lleis i sempre que
l’existència d’aquest òrgans complementaris respongui als
principis d’eficàcia, economia organitzativa i participació
ciutadana.



Per tant, l’organització municipal “complementària” ho ha de ser
respecte d’aquella que estableix la Llei, l’estatal i l’autonòmica, com
no pot ser d’altre manera atesa la naturalesa jurídica de
“reglament”, subordinat a la Llei, del ROM, i sempre respectant els
principis constitucionals de legalitat, seguretat jurídica i no
arbitrarietat i els principis legals d’eficàcia, de coordinació,
d’eficiència, i de simplificació i racionalitat administrativa, tots ells
al servei del dret dels ciutadans a disposar d’un “bona
administració” que, segons l’article 22 LMRLC, inclou, entre d’altres,
que “l’actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat
perseguida” i que “les decisions de les Administracions Públiques
estiguin motivades”.






3.- De la cohonestació d’ambdues Lleis, l’estatal i la catalana,
respectant la primacia de la primera sobre la segona donada la seva
naturalesa constitucional de “llei de bases”, es desprèn el següent:





I. Tot Ajuntament disposa, per voluntat dels legisladors,
d’òrgans unipersonals i d’òrgans col·legiats.




II. Tot Ajuntament disposa, també per voluntat dels legisladors,
d’òrgans d’existència obligada i d’òrgans d’existència
voluntària.




III. Els òrgans d’existència obligada són òrgans necessaris,
segons denominació que es troba a l’article 35 del Reial
Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el
Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de
les Entitats Locals; en endavant, ROF.




IV. Els òrgans d’existència voluntària són sempre òrgans
complementaris, segons denominació de la LRBRL, de la
LMRLC i del ROF.




V. Són òrgans unipersonals d’existència obligada o necessaris
en tots els Ajuntaments, l’Alcalde i els Tinents d’Alcalde,
segons que determinen ambdues Lleis i el ROF.




VI. Són òrgans col·legiats d’existència obligada pel cas de
l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols el Ple, la Junta de
Govern Local i la Comissió Especial de Comptes, segons que
estableixen les dues lleis i el ROF.




VII. Són òrgans unipersonals d’existència voluntària els Regidors
que ostentin delegacions atorgades per l’Alcaldia.




VIII. És òrgan unipersonal de caràcter voluntari i complementari,
segons la LMRLC, el Síndic o la Síndica de Greuges,
l’existència del qual depèn del Ple, sigui per acord exprés o
sigui a través del Reglament Orgànic Municipal; en endavant,
ROM.




IX. Són òrgans col·legiats de caràcter complementari voluntari i
complementari les Comissions d’Estudi, Informe o Consulta,



els de Participació Ciutadana, el Consell Assessor Urbanístic i
qualsevol altre que acordi el Ple de manera expressa o bé
mitjançant el ROM.




X. Són òrgans unipersonals voluntaris i complementaris aquells
que creï l’Ajuntament en l’exercici de la seva autonomia
organitzativa, que sempre serà complementària d’aquella
establerta per les lleis estatal i autonòmica.




XI. Aquests òrgans unipersonals voluntaris i complementaris
podran crear-se i existir sempre i quan responguin als
principis d’eficàcia, economia organitzativa i participació
ciutadana, els quals hauran de justificar la seva creació i
existència de conformitat amb els articles 9.3 i 103.1 CE.,
54 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic
de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú (en endavant, LRJAP-PAC) i trobar el
seu encaix amb els principis d’eficàcia, d’eficiència i de
simplificació i racionalitat administrativa sota els quals
han d’actuar totes les Administracions Públiques de
Catalunya, municipis inclosos, segons que determina
l’article 31 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Procediment
Administratiu de Catalunya (en endavant LPAC).










SEGONA.- SOBRE LA CREACIÓ DE LA FIGURA DE
“VICEALCALDE” I LES SEVES FUNCIONS.







1.- En sessió extraordinària i urgent celebrada el dia 30 de juny
d’enguany, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
conegué, debatí i votà la Proposta d’Acord, signada per l’Alcalde el
data 27 del mateix mes i any, número d’Expedient
XADM2011000078, que portà com a Assumpte el de “Modificació
del ROM per a la creació de la figura de Vicealcalde (Cartipàs 2011-
2015”, segons que es recull en la corresponent Acta, punt 11 de
l’Ordre del Dia.



Quedi constància aquí, als efectes ulteriors pertinents, que:






. La convocatòria de Ple no motivava el caràcter d’urgent de la
mateixa, com és d’obligat compliment per Llei si no es vol
vulnerar els principis constitucionals de legalitat, seguretat
jurídica i de prohibició absoluta de l’arbitrarietat, l’anomenada
“interdicció de l’arbitrarietat”, article 9.3 CE, que, segons el
Tribunal Constitucional, STC 4/1981, de 2 de febrer, “tenen
caràcter informador de tot l’ordenament jurídic” fins el punt
que “participen de la força derogatòria” de normes i d’actes,
com ara els presos en la sessió plenària de l’esmentat 30 de
juny últim.




. El caràcter de “sessió urgent”, no motivat per l’Alcaldia, no fou
sotmès a ratificació del Ple, conforme disposa l’article 46.2. b)
LRBRL, l’article 98. b) LMRLC, i l’article 17.1 de la Llei
26/2010, de 3 d’agost, Llei de Procediment Administratiu de
Catalunya, en endavant LPAC, com pot observar-se en la
pròpia convocatòria i com expressa l’Acta aixecada.




. En conseqüència, en prescindir totalment i absolutament del
procediment establert legalment per a la formació de la
voluntat dels òrgans col·legiats, la sessió plenària
extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament celebrada el dia
30 de juny de 2011 així com tots els Acords presos en el
decurs de la mateixa són nuls de ple dret, de conformitat amb
l’article 62.1, e) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i el
Procediment Administratiu Comú, en endavant LRJAP-PAC.








La proposta d’Acord venia precedida pel recordatori de la celebració
de les recents eleccions locals, la constitució del nou Ajuntament i
per l’expressió “s’ha decidit la creació de la figura del vicealcalde”,
de tant innegable contingut i sentit impersonal respecte de qui ha
près aquesta decisió com d’indubtable contingut polític donat l’acord
CIU-PSC per conformar el Govern Municipal i elegir l’Alcalde
mitjançant el vots dels seus Regidors electes.



“Decidir”, òbviament, no es sinònim de motivar o justificar una
proposta, sinó trasllat d’una “conclusió ja definitiva” que, també en
aquest cas, vulnera el principi constitucional d’interdicció de


l’arbitrarietat i igualment vulnera l’exigència legal de motivació dels
actes continguda a l’article 54 LRJPA-PAC.



Encara més: Observis la contradicció existent entre “s’ha decidit la
creació de la figura del vicealcalde” i la Proposta al Ple que la conté.
Si “s’ha decidit”, no es precís proposar al Ple la modificació del
ROM en el termes en què fou fet, però com que, segons determina
l’article 53 LRJPA-PAC, els actes administratius els ha de produir
l’òrgan competent i l’Alcaldia és incompetent per a produir aquest
acte, aleshores, a partir d’una infumable afirmació com la que “s’ha
decidit” es trasllada al Ple, òrgan competent, la reforma del ROM
per a ubicar-hi una figura complementària que té el seu origen en un
pacte polític i no pas en la necessitat d’agilitar l’Administració
donant-li més eficàcia, major eficiència, major racionalitat i menys
despesa inútil.



Resulta obvi, per tant, que la proposta de modificació del ROM
arranca de l’esmentat acord polític entre CIU i el PSC i
conseqüentment no es fonamenta en una necessitat peremptòria de
tipus organitzatiu que respongui als principis d’eficàcia i economia
organitzativa, encara menys al de participació ciutadana, a que
obliga l’article 49 LMRLC, sinó en una motivació estrictament
política, l’acord entre la primera i la tercera força política amb
representació municipal, reflectit no només en el moment de
l’elecció de l’Alcalde, sinó en el Decret d’Alcaldia relatiu al cartipàs
municipal.



El resum de l’argumentació donada per l’Alcalde i que es troba en
l’Acta de la sessió no pot ser més explícita: “La creació de la figura
del Vicealcalde és per raons de transparència (sic), i per posar de
manifest que som un equip format per dos grups que governaran en
condicions d’igualtat”. Ni que sigui sota subjectiva interpretació, de
la literalitat recollida sembla que en el pacte CIU-PSC s’hi trobi la
coexistència a la pràctica de dos Alcaldes.



És evident, doncs, que la proposada modificació del ROM, perquè
així “s’ha decidit”, segons que es llegeix a la Proposta de l’Alcaldia,
no respon a cap principi ni constitucional ni legal respecte de la
bona governança entesa des de les vessants de racionalitat,
austeritat i eficiència.



Pel contrari, la creació de la “Vicealcaldia” és fruit de que “som un
equip format per dos grups (CIU + PSC) que governarem en


condicions d’igualtat”, com digué l’Alcalde en el debat produït entorn
la reforma del ROM.



No s’ha esmerçat cap raó jurídico-legal, com mana la Llei; s’ha
esgrimit un argument polític que, en cap cas, respon al principis
d’eficàcia i d’eficiència que regeixen en les Administracions
Públiques com tampoc als ja dits de racionalitat i de simplificació
administrativa, o a la necessària austeritat que reclama el temps en
què vivim i la crisi econòmica que ens colpeja.



Segurament, com sempre, els fets són més eloqüents que les
paraules:



Al Vicealcalde, una figura que no es troba a la Llei i que, com
es dirà sota argumentació estrictament legalista, és un òrgan
no necessari i absolutament complementari, creat per decisió
majoritària del Ple de l’Ajuntament, se li reconeix una dedicació
parcial del 90% - la mateixa que a l’Alcalde – que es troba
retribuïda amb 3.072,00 € bruts mensuals, 14 pagues a l’any,
per tant 43.008,00 €/any, més la cotització pertinent a la
Seguretat Social, primes per assegurança de vida i cost
d’assistència jurídica derivada de l’exercici del càrrec.



Aleshores, arribats aquí, resulta una obvietat dir que la modificació
del ROM no només no respon als principis legals d’eficiència i de
simplificació administrativa, d’obligada observança en tota
Administració Pública, sinó que suposa una càrrega econòmica
manifestament injustificada per als contribuents fruit, només,
de l’acord polític assolit per la parella “dels alcaldes Albó”, dit
en termes estrictament polític-descriptius, mancats per
suposat de cap mena de càrrega pejorativa a nivell personal.



Aquí no s’ha produït un acord polític sobre un programa de
govern, sinó una pura i dura compensació econòmica a canvi
de recolzament polític del PSC a CIU que diu fonamentar-se en
la “transparència”, però que suposa a la pràctica una bicèfala
Alcaldia suportada per la reconversió d’un càrrec
complementari, la Vicealcaldia, creat expressament i sense
motivació legal, en el més ben pagat respecte de tots aquells
càrrecs previstos i creats per Llei, Tinents d’Alcalde, Regidors
amb delegació i Regidors sense delegació.




Tot, resti clar, en el marc d’una clara i notòria desviació de
poder que invalida Acords, segons l’article 63.1 LRJAP-PAC i
susceptible, per tant, de conseqüència legals greus, àdhuc les
relatives a les responsabilitat de tot tipus d’aquells que els votaren
afirmativament.





2.- De conformitat amb allò recollit i dit en l’Al·legació Primera,
estrictament fonamentat en les normes legals que regulen
l’organització municipal, tenim que:





I. La figura del Vicealcalde no està prevista enlloc.




II. En conseqüència, la figura del Vicealcalde no és d’obligada
existència legal ni tampoc reglamentària, doncs no és “òrgan
necessari”, en la terminologia que usa el ROF.




III. Per tant, en cas de crear-se, constitueix acte voluntari del Ple
en el marc de la seva potestat de complementar
l’organització municipal; d’aquí que la Proposta d’Acord
vingui a modificar el ROM.




IV. Una decisió política que, al ser resolució del Ple, acte
administratiu, s’ha de subjectar a la Llei i al Dret, i que
reclama, com abans s’ha dit, que respongui als principis
d’eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana,
per una banda, i eficiència i simplificació i racionalitat
administrativa per l’altre, els quals no es troben en la
motivació de la Proposta de l’Alcaldia ni en l’Acord del Ple. A
més a més de que es trobi degudament motivada.




V. I, de manera categòrica sota empara legal i concloent des de
la vessant argumental, el Vicealcalde és un òrgan
complementari sense cap tipus de rellevància legal.






3.- Erròniament, la Proposta d’Acord, que fou aprovada amb
caràcter d’inicial pel Ple, pel que fa al Capítol Cinquè, titulat “El
Vicealcalde i els Tinents d’Alcalde”, comporta:






1) En la seva pròpia denominació, una igualtat Vicealcalde i
Tinents d’Alcalde absolutament contrària a l’ordenament
jurídic vigent, doncs el Vicealcalde és òrgan unipersonal
complementari creat per Acord del Ple mentre que els
Tinents d’Alcalde són òrgans unipersonal necessaris creats
per Llei.




2) Aquesta igualtat s’observa d’allò més en l’apartat 3 de l’article
71 quan és diu que “el Vicealcalde exercirà les funcions que
corresponen a l’ordinal primer dels Tinents d’Alcalde i les que
l’Alcalde li delegui”, donat que comporta (a) una prelació en la
substitució de l’Alcalde per un òrgan complementari que en
cap cas pot anar per davant d’un òrgan necessari creat per
Llei; i (b) L’anul·lació del Primer Tinent d’Alcalde i el traspàs
de les funcions d’un òrgan necessari creat per Llei a un
òrgan complementari creat per Acord del Ple, les quals
determinacions vulneren els articles 20 LRBRL, 48 LMRLC i
35 ROF.




3) Violació greu dels articles 23 LRBRL, 55 LMRLC i 47 ROF
quan, en l’article 71.4 i també en l’article 72.2, s’atorga al
Vicealcalde, òrgan complementari creat pel Ple i no pas
per la Llei, la potestat de substituir a l’Alcalde, la qual es troba
atribuïda en exclusiva per la Llei i el Reglament als Tinents
d’Alcalde, òrgans necessaris creats per Llei.




4) Un nou trencament de la legalitat vigent, l’estatal i la catalana,
quan, segons l’article 72.1 ROM inicialment modificat, és diu
que “la suma del Vicealcalde i dels Tinents d’Alcalde no podrà
excedir del nombre de membres que integren la Junta del
Govern Local”, que en el supòsit de Sant Feliu de Guíxols, és
de set, atès que (a) torna a donar equivalència al Vicealcalde
respecte dels Tinents d’Alcalde, és a dir, s’iguala un òrgan
complementari a un òrgan necessari d’obligada existència
per llei; i (b) es suma un i altres, òrgan complementari i
òrgans necessaris per a donar compliment a les
prescripcions legals, però vulnerant els articles 23 LRBRL, 55
LMRLC i 46 i 52 ROF.




5) La vulneració dels principis legals d’eficàcia, eficiència,
economia organitzativa, participació ciutadana i de
simplificació i racionalitat administrativa, donat que tot òrgan
polític és alhora òrgan administratiu.





6) I, finalment, la vulneració dels articles 9.3 i 103.1 CE. així com
l’article 54 LRJAP-PAC a més dels genèrics i ja citats articles
46.2,b) LRBRL, 98, b LMRLC i 17.1 LPAC.








És en virtut de tot això que del Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de
Guíxols es







SOL·LICITA







Primer.- La no aprovació amb caràcter definitiu de la reforma parcial
del ROM, acordada inicialment en sessió celebrada el dia 30 de
juny de 2011, a proposta de l’Alcaldia, i el manteniment en els seus
propis termes de la vigent redacció dels articles 71, 72 i 73 del
ROM.



Segon.- Alternativament, l’enviament de l’esmentada Proposta
d’Acord a la Comissió Informativa de Règim Intern, Serveis
Econòmics i Serveis Públics a l’objecte de ser examinada i, si
s’escau, modificada, i emetre Dictamen, de conformitat amb l’article
82 del ROM, que serà sotmès a consideració del Ple.







A Sant Feliu de Guíxols, de setembre de 2011.



















IL.LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE
SANT FELIU DE GUÍXOLS.