Aquest mes d’octubre es compleixen anys del famós “Foc de la Bisbal”, que així és com es coneix en aquestes terres l’aixecament federal, al Baix Empordà, de 1869. Suposem que el lector ja coneix una mica els fets. Se n’ha escrit molt, d’aquest tema. En tot cas, per refrescar la memòria fem un breu apunt.

Els nostres republicans federals estaven molt decebuts i descontents amb els resultats de la Revolució de Setembre (1868). Esperaven una reforma a fons de la societat espanyola, i només es produïren uns canvis polítics i de superfície. Aquesta situació llençà els dirigents del federalisme empordanès a la revolta. La primera setmana d’octubre s’havien de concentrar a la Bisbal. Al capdavant de l’aixecament federal anava el diputat guixolenc Pere Caimó i Bascós (1819-1878). El dia 4 d’octubre les files de republicans que sortien de Llagostera, a peu per les Gavarres, s’havien de trobar amb les que sortien de Sant Feliu i la vall d’Aro, Palafrugell i Palamós.

L’actuació del grup de Caimó s’inicià a la vila el 3 d’octubre, amb l’ocupació de convent, l’Ajuntament i els accessos de la població. Un total de quatre-cents homes amb cinc canons s’encaminaren cap a Calonge. Entre els guixolencs hi havia Josep Irla i Rovira. I entre els que sortiren de Llagostera hi havia una noia, la Isabel Vilà, de qui Caimó guardava tan bon record com ho constata en la seva explicació posterior dels fets.

El dia 6 d’octubre es trobaren a la Bisbal ambdós fronts: el republicà i l’exèrcit. El desigual enfrontament entre les tropes del governador militar de Girona i la força republicana de 2.000 homes -que va fracassar en ser detingut Caimó- es coneix amb l’expressió de “Foc de la Bisbal”.

De fet, va ser més un gest simbòlic de protesta dels federals d’aquestes contrades que no pas un fet de guerra. Perquè l’alçament federal, com diu Josep Pla, “no sobrepassà els límits comarcals”.

Isabel Vilà i Pujol (Calonge 1843 – Sabadell 1896)

Aquesta dona, nascuda a Calonge, no solament va participar en els actes esmentats, sinó que amb el temps esdevingué la primera dona sindicalista del nostre país que ajudà a implantar l’Associació Internacional de Treballadors a l’Empordà. I, com a tal, intervingué en algunes manifestacions obreres que tingueren lloc a Sant Feliu. L’any 1872 la internacionalista Isabel Vilà va pronunciar un discurs en una assemblea de treballadors, que tingué lloc a Sant Feliu, en què hi participaren més de mil obrers.

Diverses entitats de Llagostera, amb el suport d’altres, organitzen des de fa 10 anys la “Caminada Llagostera – la Bisbal” en memòria i homenatge a Isabel Vilà.

Per això, l’11 de juny del 2003 l’Arxiu Municipal va proposar a l’Ajuntament que donés el nom d’un carrer de la nostra població a la sindicalista (Exp. 343/03): Proposta de nom de carrer a: Isabel Vilà i Pujol (1843-1896). Sindicalista. s. XIX. La resposta va ser el silenci més sorollós.

Encara que Isabel Vilà és nascuda a Calonge –ja té un carrer amb el seu nom a Llagostera i a Girona!-, la seva activitat com a sindicalista s’estengué a tota la comarca i se la considera com la primera sindicalista catalana, que va tenir molta importància i renom a Sant Feliu de Guíxols.

El diputat federal Pere Caimó, quan des de l’exili va escriure la ressenya del “Foc de la Bisbal” (1869), va fer entrar Isabel Vilà a la història política de les nostres comarques.
A més, ella va promoure la recollida de signatures de les dones per demanar l’aboliment de les quintes. I arribà a ser directora de l’escola de la Institución Libre de Enseñanza de Sabadell.

Quan entre els noms de carrers de la ciutat hi figuren tantes personalitats masculines, i és evident la mancança de noms de dones, a Isabel Vilà no se li podria dedicar un carrer de la ciutat on es va fer famosa?

Per saber-ne més:

Caimó, P. Sucesos de la villa de la Bisbal. Mónaco,1870.
Clara, J. / Jiménez, A. El federal Pere Caimó. Ed. Pòrtic.1975.
Ferrer, F. Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana. Ed. Viena. 2005
Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Ed. UB i Abadia de Montserrat. Barcelona, 2000.