Ara fa poc més de quinze dies i amb una gran presència d’autoritats, va ser presentat el projecte del futur Centre D’Art Carmen Thyssen. Realment els que hi erem varem quedar impressionats per la seva espectacularitat. És un projecte estratègic, que marcarà un abans i un després en el futur de Sant Feliu i que reportarà unes sinergies importants, tant culturals com econòmiques. Va sobtar escoltar per boca del Ministre de Cultura, que els diners no era el més important i que si ho era que totes les administracions estiguessin assegudes a la mateixa taula davant d’un gran projecte. Paraules molt difícil escoltar en temps de crisis!
Menys de 24 hores més tard i en el mateix lloc, el Delegat D’Educació de la Generalitat a Girona, anunciava que un altre projecte molt important per Sant Feliu, com és la nova escola Ardenya, patiria un ajornament. Amb tota seguretat la construcció del nou centre educatiu tirarà endavant, però aquest ajornament farà impossible que estigui acabat per iniciar el curs 2009-2010. Tot això suposa haver d’afegir més mòduls, ampliar el pati i condicionar l’escola per a acollir uns 200 nens, o dit d’una altra manera gastar una important quantitat de diners en unes estructures provisionals.
Confesso que al acabar la presentació del Thysssen em vaig sentir encantat, com en una bombolla, pensant que en un termini de temps raonable Sant Feliu podrà erigir-se en un referent cultural.
L’endemà, al conèixer el nou endarreriment que patirà la construcció de l’Escola, vaig patir un aterratge forçós a la realitat, una realitat de mancances en els serveis i en la que els nostres fill estudien en instal•lacions provisionals.