Mig parafrasejant el títol de la coneguda cançó de Joan Manuel Serrat, avui, a la nostra ciutat, s'ha esdevingut una circumstància que ens ha d'omplir de satisfacció. No només a la comunitat educativa, també a tot el veïnatge. Que en la diada d'avui, un nou centre educatiu, el CEIP L'Ardenya, hagi obert de manera definitiva les portes per acollir una colla de vailetes i vailets que hi aprendran les primeres lletres, és un fet d'una importància cabdal. És - hauria de ser -, la garantia pels pares i mares i també pel conjunt dels ciutadans, que aquesta mainada, rebrà els coneixements necessaris per esdevenir veïns i veïnes amb la suficient formació que els permeti exercir com a bons ciutadans.

Ningú posa en dubte la importància que representa una bona educació, ja no tan sols pels que la reben, sinó també pel futur del país. El debat sobre la qualitat de l'ensenyament que entomen els nostres fills i néts que es troben en edat escolar, ha estat sempre objecte de discussió i molt sovint també de confrontació. L'educació és una eina bàsica de promoció de les oportunitats personals, molt concretament pels sectors socials amb menys recursos econòmics i podem també considerar-la com un dels mitjans més importants per a compensar, encara que només sigui parcialment, les desigualtats socials i culturals. És del tot entenedor doncs, que una qüestió com aquesta que defineix com serà la societat en el futur immediat, hagi estat un factor, en ocasions quasi decisiu, en enfrontaments violents al llarg de la història més recent del nostre país. Només en posaré dos exemples que han ocorregut en el transcurs del segle passat. En els fets que van des del 25 de juliol al 2 d'agost de l'any 1909, coneguts com la Setmana Tràgica va responsabilitzar-se a Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna i capdavanter de la pedagogia llibertària, com a instigador intel·lectual d'aquelles jornades, la qualcosa li va costar la vida. Passats uns anys, la reforma educativa que va portar a terme la Segona República, amb la universalització de l'ensenyament, la introducció de la laïcitat en les escoles i, en definitiva, arrabassant democràticament el control quasi absolut que havia exercit l'església dels centres educatius, va ser un dels factors determinants de la sublevació militar de l'any 1936, la Guerra Civil.

És tal la importància de l'educació per múltiple raons. L'Església, que és " sàvia ", sempre ha volgut exercir-ne el control, ço li ha permès l'adoctrinament de les persones i així s'ha anat perpetunat al llarg dels segles. Davant de qualsevol intent per part de la societat civil, per intervenir en aquesta qüestió, l'Església ha trobat en cada moment els aliats que l'han emparada per tal de continuar exercint aquest privilegi. Les classes socials dominants, que han administrat el poder polític i econòmic en benefici propi, també han procurat que l'educació, la instrucció, no arribes al conjunt de la ciutadania. La igualtat d'oportunitats en aquest camp, hauria posat en perill la continuïtat d'aquest domini i la consolidació de les diferències socials. Ben entrat el segle XIXè, les teories científico-polítiques de Marx i Engels, amb una nova visió del pensament heguelià, sobre el que es va organitzar el moviment obrer, van provocar un tomb històric, amb la concepció d'un nou model en les relacions polítiques i socials. És innegable que els avenços socials i per tant el progrés de la humanitat es deuen al sacrifici i a la lluita de milers de persones, dones i homes, que en nom del socialisme i també de l'anarquisme, han anat bastint un món més just, malgrat les mancances que encara avui hi han. Queda molt de camí per fer, acompanyats, ara més que mai, pel pensament de persones com Marx, Engels, Bakunin...

L'educació ha de ser pública, gratuïta i per a tothom, per tal de garantir la igualtat d'oprtunitats. Basada en la transmissió dels valors democràtics, el respecte a les llibertats fonamentals i la formació d'un esperit crític i un pensament lliure, principis que només són possibles amb l'exclusió de l'adoctrinament religiós i les veritats absolutes. L'educació ha de ser també laica per afavorir el respecte i la convivència entre persones de cultures, opcions religioses i pensaments polítics diferents.

Per assolir aquests principis, les administracions públiques han de garantir els recursos económics necessaris, sense els quals no serà possible aquesta escola que faciliti la igualtat d'oportunitats, amb independència de l'extracció social dels alumnes. Avui encara, però, bona part dels fons públics van a parar a les escoles privades-concertades i el que és més greu a centres educatius netament privats i dependents de l'Església. Els diners dels nostres impostos, el que cal, és que siguin destinats a la millora de l'escola pública, que és per a tothom i mai en benefici d'uns centres privats i en ocasions elitistes, que entenen l'educació com a qualsevol mercadeig - el negoci és el negoci - i a més a més perpetuen, en bona mesura, les diferències socials.

Els nostres dos néts, en Martí i la Sara, van a l'escola pública Pedralta, a Santa Cristina. Avui mateix s'ha produït un fet, que tot i no ser rellevant, és prou significatiu de la manca de recursos econòmics que pateix l'ensenyament públic. Es reiniciava el curs, i en Martí, que cursa tercer de primària, no ha pogut anar a classe. Ni ell, ni el seus companys. Aquesta nit passada, l'oratge s'ha emportat el teulat del barracot. La Sara, que tot just té dos anys i mig, m'ha explicat el perquè el seu germà no ha pogut anar a jugar - per la Sara l'escola és jugar - amb els seus amics i ella si: " avi, és que el meu col·legi està fet de " x(t)otxanes " i el del " tete " no. Espero poder veure créixer la meva néta, per poder-li explicar, el perquè la teulada de l'aula del seu germà, no fou feta de " x(t)otxanes.