Si vol, pot vostè fer la prova. Esculli una persona, un o una acompanyant.
Ja són vostès dos. Amb aquesta persona que ha escollit, procuri col.locar-se davant d'unes 300 persones. I procuri, durant més de noranta minuts, entretenir-los, fer-los riure, fer-los plorar, fer-los reflexionar i portar-los a l'extrem.
És el que va passar el diumenge 6 de desembre: el pes d'una gran obra anava a càrrec de dos grans actors. Vam estar allà una hora i mitja, però n'hi podríem haver estat quatre.
D'això se'n diu qualitat escènica.
Una Guerra Civil, un cant d'enyor, milions d'històries d'exilis, de trencaments, de dolor. Tot pinta negre, tot és tristor, ràbia, desesperança.
Amb la representació de l'obra Ay Carmela!, a càrrec de Corocotta Teatro de Reinosa (de Cantàbria), el teatre es retroba amb si mateix amb la funció social que té: la denúncia, la crítica mordaç, fins i tot un cert divertiment.
Però amb el període bèlic de la història d'aquest país encara no s'acaba fer net. És infinitament més fàcil criticar el govern d'avui que qüestionar -o fer ironia- sobre els fets històrics i tràgics que van anar del 1936 al 39: sóc de l'opinió que la ferida encara és oberta. D'exemples en conec molts, i excessivament propers.
Ay Carmela! va ser una alenada d'aire fresc. Veure venir gent amateur de tan lluny a Sant Feliu -hem tingut persones de Mallorca i ara de Cantàbria- i que t'arribin amb el lluïment del qual vàrem ser testimonis... és d'agrair.
Ja deuen conèixer de sobres l'argument tragicòmic d'aqueta peça de Sanchís Sinisterra, Carmela i Paulino, dos actors de revista, actuen a l'Espanya republicana i per un error atravessen la línia bèl.lica i són arrestats pel bàndol franquista. Els demanen que facin un espectacle, amb una paròdia contra la República i els seus símbols.
Són espectadors d'aquest espectacle tot un grup de soldats del bàndol nacional, però també hi ha un minúscul grupet de brigadistes internacionals que estan a punt de ser afusellats. En produir-se el número antirepública, els brigadistes expressen el seu enuig i malestar amb crits. Això fa que Carmela s'indigni i es posi de part públicament del somni republicà, cosa que li comporta un parell de bales. Paulino, que intenta sempre salvar la situació, es troba sol i desesperat, i només amb la beguda aconsegueix parlar amb l'esperit de Carmela.
Portem cinc anys de Teatre Amateur a Sant Feliu de Guíxols i cada vegada ens anem superant més. Tots plegats.