Procuraré ser el màxim de breu, encara que la qüestió doni “teca” suficient per escriure’n amb generositat.

L’encara president Bush, ens ho ha fet saber en poques paraules. Cal reactivar el consum. I, al meu entendre, encerta el diagnòstic, que no la solució. Ha fallat un dels tres puntals sobre el que s’assenta l’economia de lliure mercat. Producció, distribució i consum, són i per aquest ordre les bases on es fonamenta l’economia dels darrers trenta anys. Ens parlen de refundar el capitalisme. No és cap novetat.

Durante el trayecto pongo el piloto automático y pienso en mis cosas. A veces, sin embargo, la realidad se impone y me despierta del sopor. Hoy un ejemplo. Y créanme, es real.

Ara fa poc més de quinze dies i amb una gran presència d’autoritats, va ser presentat el projecte del futur Centre D’Art Carmen Thyssen. Realment els que hi erem varem quedar impressionats per la seva espectacularitat. És un projecte estratègic, que marcarà un abans i un després en el futur de Sant Feliu i que reportarà unes sinergies importants, tant culturals com econòmiques.

Tenia el propòsit de no fer cap comentari a l’entorn de tot aquest embolic de la crisi.
Però avui, llegint l’editorial del Punt Diari, he canviat de parer. Segons sembla, el vice-president econòmic del govern central, en referència a la decisió que va prendre el consell de ministres de divendres passat, d’invertir 30.000 milions d’euros ( amb la possibilitat que aquesta quantitat pugui ser ampliada als cinquanta mil milions) a les entitats financeres privades—bancs i caixes—ha dit:”que no es demanaran garanties per tal d’assegurar el bon fi d’aquests diners, amb l’argument que la feina del govern no és dir a la banca com ha de gestionar aquesta dinerada”.

El lingüista Georges Lakoff proposava als seus alumnes no pensar en un elefant durant un minut com a exercici, cap alumne no ho aconseguia, ja que el sol fet de no voler pensar en un elefant feia que el paquiderm estigui present en el nostre cap.
Això és el que ha aconseguit el ministre d’economia Pedro Solbes, a l’afirmar que els estalvis dels espanyols no corren perill. A tots hem ens han vingut al cap els elefants de Lakoff i els “corralitos” argentins.

Ahir, onze de setembre i com de costum, vaig ser present a l’ofrena floral al President Josep Irla i Bosch. Vaig fer cap a casa, amb la satisfacció d’haver escoltat—ja seria hora—el deute que tenim amb aquesta persona. Un lloc més digne on reposin les seves restes.

Els darrers dies els mercats financers de tot el món han patit unes turbulències importants que han portat els índex bursàtils als seus mínims anuals.
Des d’aquestes línies ni pretenem, ni estem capacitats per fer anàlisis de les futures evolucions de les borses mundials, però que sí que podem posar un testimoni excepcional sobre el que succeí en el Crack del 1929.
Aquest article va ser escrit per Groucho Marx sobre la seva pròpia experiència personal, constitueix una de les millors lliçons sobre el mercat de valors

Les Olimpíades han arribat a cap. Dues setmanes llargues d’esport a la televisió i de notícies a les ràdios i mitjans escrits. Proclames nacionalistes i patriòtiques no només per part del nacionalisme espanyol. També a casa nostra, alguns han passat llista per fer-nos saber quants catalans han sigut guardonats, ( no tinc res a objectar) però si quan s’aprofita per fer el discurs en sentit contrari.

El tribunal Superior de Justícia d'Andalusia ha condemnat al jutge Francisco Javier de Urquía a una pena de dos anys de presó, disset d'inhabilitació i a una multa de 36000 euros per prevaricació i tal com diu la sentència per atorgar tractes favorables en qüestions judicials.

Ja fa uns anys l’espai que ocupen les atraccions durant la Festa Major va fer-se petit, i es va decidir que les atraccions més voluminoses es traslladarien a l’esplanada del Port. Però un cop surts de l’entorn tradicional de la fira per anar cap a aquesta nova ubicació de les atraccions, ens trobem amb un perillós coll d’ampolla quan es passa pel carrer Colom.

"En general, creo que sólo debemos leer libros que muerdan y arañen. Si el libro que estamos leyendo no nos despierta como un golpe en el cráneo ¿Para qué molestarnos en leerlo? ¿Para qué nos haga felices, dices tú? Cielo santo, seríamos igual de felices si no tuviéramos ningún libro. Los libros que nos hacen felices también podríamos escribirlos nosotros mismos si no nos quedara otro remedio. Lo que necesitamos son libros que nos golpeen como una desgracia dolorosa, como la muerte de alguien a quién queríamos más que a nosotros mismos, libros que nos hagan sentirnos desterrados a los bosques más lejanos, lejos de toda presencia humana, como un suicidio. Un libro debe ser el hacha que quiebre el mar helado dentro de nosotros. Eso es lo que creo."

El proper dia 15 setembre l’Associació de Comerciants centre ciutat ha convocat una Assemblea General Extraordinària amb un únic punt del dia:"Mercats i fires de marxants al centre".
En concret es refereixen a les fires de marxants extraordinàries que darrerament hem pogut veure al Passeig del Mar, com per exemple, la que va celebrar-se el passat dia de Sant Joan o la que es farà aquest mateix 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, promogudes unilateralment per la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de la ciutat, sembla que amb la finalitat de "burlar" la llei que impedeix obrir el establiments aquest dies i que si poden obrir-se si es celebra una fira o mercat d’artesans o marxants.

S’ha acabat l’estiu i per a la majoria també les vacances. Demà, bona part de les persones que han gaudit d’uns dies d’esbarjo tornaran a la feina. Però compte, corren un "gran perill". Pel que sembla poden patir el que s’anomena la síndrome depressiva postvacacional. Es tracta, en la majoria dels casos, d’una malaltia de caràcter lleu, que s’expressa amb la sensació de fatiga, manca de concentració, insomni, desgana....

Aquest darrer estiu em pogut confirmar que Sant Feliu es va configuren com un autèntica ciutat de vacances o caps de setmana familiar. Tothom pot veure el munt de criatures que corren per carrers i places amb les seves famílies. Em contraposició d’altres pobles de costa con Lloret o Platja d´Aro, crec que l´Ajuntament tindria que fer una aposta decidia en aquest sentit i adherir-se al protocol de ciutat "slow city" que es moviment internacional que propugna , com el seu nom indica ciutats tranquil•les i familiars.

Que es vulneren contínuament els drets de les persones discapacitades psíquiques , en tots els àmbits de la vida , es pot intuir , es pot percebre i inclús en molts casos es pot arribar a demostrar de una manera escandalosament fàcil, però sembla ser que el respecte d’aquests drets queden com molt lluny dels interessos , en primer lloc de les persones que els han de respectar de forma directa i en segon lloc. de la societat en general de forma indirecta .