Hola a tothom, sóc en Fumi, el gat amic d’en Pere i ben segur que alguns de vosaltres ja em coneixeu. Veig el meu amic un pèl endormiscat amb el seu blog, fa dies que no hi ha escrit. Li he preguntat si s’havia agafat vacances. M’ha respost que vacances no se’n ha pres però que entra la calor i tant de garbuix ha decidit complimentar l’ós del sacre, que també coneixem amb el nom de “l’os bertran”, aquesta peça que tenim a l’espinada que en ocasions perd el degut moviment, ens deixa encarcarats i no poden fotre res de res.Aprofito per demanar-li si em permet escriure quatre mots en el seu diari.

Unes ratlles per recriminar el maltractament de que són objecte els bous en aquests mesos d’estiu. Dic bous i no toros perquè sortosament una llei aprovada en el nostre Parlament posarà a partir del 31 de desembre punt i final a las “corridas”. Faig referència als correbous i a totes aquestes festes en les que un pobre animal és escarnit i maltractat. Invocant la tradició es permeten espectacles que més aviat mostren la incultura i la manca de sensibilitat cap aquests animals. A més, amb la pèrdua de vides humanes sense cap sentit. Gent jove i també de més edat, amb la inconsciència que els provoca la ingesta excessiva d’alcohol que els redueix les capacitats sensitòries , es juguen la vida i en ocasions la perden d’aquesta manera tan absurda.

Penso que no hi ha raó per criminalitzar aquests pobres animals que espantats i esverats, envesteixen tot el que troben i així justificar el maltractament que se’ls fa patir. Una “diversió” que us hauria de fer pensar que no és justa. Que el patiment d’un animal no s’hauria de permetre i que aquesta pretesa superioritat de la qual massa sovint presumiu, queda prou qüestionada per espectacles d’aquesta mena.

A la ciutat valenciana de Xàtiva no fa masses dies, el toro de nom Ratón, va embastir un home jove que va perdre la vida. Una persona de 29 anys, que amb una excessiva ingesta d’alcohol ja havia sigut retirada del “coso”, però que volgué mostrar la seva “valentia” que el portà a la mort. La llegenda del toro Ratón va començar l’any 2006 quan a Sagunto també ocasionar una mort. La seva fama ha anat creixent i tots els pobles de la Comunitat Valenciana volen tenir-lo a les festes. Fins als 10.000 euros és el seu caixet, quan normalment el lloguer d’un toro, a més estirar, arriba a poc més d’un miler d’euros. Segons diuen els entesos, el toro “assassí” també és vago i covard, no és com els altres toros que actuen per instint, Ratón “pensa” i després procedeix. L’any passat a València van morir 4 persones i més de set-centes acabaren ferides, en les festes dels bous al carrer. Una dada, que jo un pobre gat, m’esfereeix pensar.

Aquests espectacles denigrants, basats en la tortura i en les “corrides” amb la mort de l’animal, no concorden en absolut amb la intel•ligència humana. Heu tingut la sensatesa de redactar la Carta Universal dels Drets dels Animals i és el meu parer que l’hauríeu d’aplicar amb més fermesa. Prohibint arreu uns espectacles que no haurien de ser, que denigren no només als protagonistes sinó que també haurien de fer avergonyir les persones que presencien aquestes salvatjades.

No sembla en absolut que aquest sigui el camí que ha decidit el govern espanyol, tot el contrari. Malauradament les competències en les curses de toros passaran en un breu termini de temps, del ministeri de l’Interior al de Cultura. L’antic somni dels toreros i dels empresaris fou acceptat fa poc pel que era ministre de l’Interior, el senyor Rubalcaba. El govern doncs, reconeix la tauromàquia com una “disciplina artística i un producte cultural”. Un mena de blindatge per tal que puguin continuar en nom de l’art i de la cultura, el patiment, la tortura i la mort d’uns animals. Art i cultura, el sofriment fins a la mort d’un animal que a més a més és qualificat de covard i traïdor.

Els animals som éssers vivents, amb capacitats i sensibilitats físiques i psíquiques, que patim el dolor. Res justifica que no hàgim de ser tractats amb respecte i consideració i alhora tenim uns drets que la espècie humana ha de servar. L’estima que ens heu de tenir està lligada al respecte entre vosaltres mateixos. Penós l’exemple que dóna el govern espanyol, aplegant-se a uns interessos econòmics, que són en definitiva els que busquen- i no d’altres- els empresaris taurins.

Si no vaig errat aquesta és la tercera vegada que em manifesto en el blog. Em sap greu no haver tractat una qüestió més agradable, però penso que n’havia de parlar.

En Pere, ha decidit fer festa, que no em vingui amb altres històries. L’amic ha passat uns mesos durs amb la salut tot i que ara ja es troba quasi recuperat, prou dret té a fer-se el mandrós. Bé prou que el conec i m’hi jugaria doble contra senzill, que la seva absència serà més aviat curta.