Sembla molt llunyà quan parlem d’una societat on per ser gai, lesbiana, bisexual i ja no parlem dels transsexuals, et rebutjava fins el punt en què la marginació social era plena i eres condemnat. Malgrat això, encara ara, dels gairebé 200 països formats al món, 86 tenen lleis que criminalitzen la orientació sexual de l’individu, i a 7, la condemna pot arribar a ser de mort. En el context de Catalunya, la legislació ha arribat a la màxima llibertat respecte al tema i, en el present, ens trobem que les persones homosexuals o transsexuals tenen els mateixos drets que una persona heterosexual. No obstant això, la realitat social a la que s’afronta una persona del col•lectiu és ben diferent.
Per esquematitzar la problemàtica, partim de dos tipus d’homofòbia diferent: la directa i conscient, i la indirecta i inconscient. La primera està formada per les actituds de les persones o la societat envers els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals: aquestes actituds es basen en el rebuig i l’odi que se sent cap a aquestes persones. Es donen en diversos llocs, ja sigui en l’escola, en el lloc de treball, pel carrer i, fins i tot a casa; consisteixen en insults tals com ‘maricón, bollera, vicioso o travelo’, en agressions físiques o un sentiment d’indiferència que sovint es coneix com ‘fer el buit’. La segona actitud, la indirecta, és la homofòbia assumida, la que més costa percebre i la més difícil d’eliminar, ja que tenen un ciment en els valors que des de petits ens han inculcat. Aquesta discriminació inconscient es pot reflectir en el llenguatge. Dir ‘vés a prendre pel cul’, “marica” i diversos adjectius per assignar a un home que no és ‘tan home com ha de ser’ o d’altres, fa referència a una infravaloració d’allò que representa. D’altra banda, també trobem la visió global en forma de prototips que és té del col•lectiu LGBT: homes amb plomes, vici, lesbianes mascles, drag queens.. tot i que s’accepta que una part del col•lectiu presenti aquests prototips, no reflecteixen bé les persones d’orientació sexual diferent que no tenen aquestes actituds. El cinema, la televisió, l’escola, les revistes, etc., són mitjans propensos a fomentar aquesta homofòbia indirecta.
Les conseqüències d’aquestes aversions són patides directament i d’una forma molt real pels afectats. Causen tals danys com que la gent s’amagui i es negui a sortir de l’armari per por a ser rebutjat o agredit, que moltes persones acabin sentint un sentiment d’inferioritat només condicionat per la seva orientació sexual, etc. Tot això deriva a que les persones LGBT, al final, acabin sofrint greus problemes psicològics.
Grups de risc de patir homofòbia són el jovent, les dones, la immigració i les persones grans. I és que,d’un odi tan normalitzat com aquest, ningú no s’escapa!
Si ens pregunten què és el que volem, no tenim cap por i cap dubte per respondre ben alt què és: volem que la justícia social arribi a tots els racons de la societat. Som conscients que el canvi és lent, i a poc a poc, es van fent passets. Però, creiem que si no sortim ara a cridar, ningú no ho farà. Volem no sentir por ni vergonya d’anar pel carrer amb la nostra parella de la mà o abraçats, sense haver de sentir-nos observats, ni insultats ni agredits. Volem que quan ens preguntin sobre la nostra orientació sexual, no haguem de donar excuses ni mentir per por al rebuig, tot i que la gran fita a llarg termini, és aconseguir que la normalització sigui tan gran que ningú hagi de dir-ho, doncs ja estarà assumit. No volem que existeixi l’anomenat ‘ambient gai’, on les persones LGBT s’amaguen perquè se senten segurs: tot ha de ser un ambient heterogeni, sense discriminacions i, on l’orientació sexual d’una persona, importi ben poc. Volem que els mitjans de comunicació deixin de mostrar una imatge falsa que solament ens infravalora i crea prejudicis envers nosaltres. Volem que, ara que els drets els tenim davant la llei, els tinguem davant la gent. Volem una societat més justa, més oberta de ment i més igualitària, perquè si que és veritat que ara ningú es considera homòfob, però tothom té actituds homòfobes.
Per això, les JERC, cridem ben alt sense por a les males cares i a les respostes dolentes: NO A LA HOMOFÒBIA.