A can Barça, hom diria que hi passen fets de difícil comprensió, si els volem entendre des d’una perspectiva racional. Com si uns fats malèvols estiguessin entestats en desitjar el pitjor a l’entitat.

El senyor Joan Laporta, el president del club, no para de queixar-se, d’uns, que en paraules seves volen desestabilitzar l’equip. Ells -que no sabem qui són – envejosos dels èxits del club, fan tot el que poden per sembrar la discòrdia entre els propis culés. Escoltant al president, aquestes persones de mala índole, no poden digerir el 2 a 6, ni tampoc les glorioses victòries – que com mai en el transcurs de la història – ha aconseguit l’equip aquesta darrera temporada.

Aquestes persones, que pel que es veu només coneix el president, no en tenen suficient en fer el que poden i més, emprant les més sofisticades males arts, per impedir la bona marxa del club. Es tracta d’individus, carregats amb tanta rancúnia, que a més a més tampoc poden suportar que Catalunya pugui presumir de tenir el millor equip de futbol del món. Ras i curt: malden per veure el Barça a segona divisió i alhora voldrien un país sotmès a la seva voluntat, tots de genolls. Carai, si que hi van fort, aquesta patuleia de desconeguts. Però no ens preocupéssim pas. Aquests ignorats personatges desconeixen que la gent d’aquest país som afortunats, per que podem comptar amb un conductor- el senyor Joan Laporta - que no només els donarà a conèixer i els posarà en evidència davant de tothom, sinó que també i no cal dubtar-ne, portarà el club cap a noves victòries i conduirà el poble de Catalunya a la plenitud sobiranista.

D’altra banda, també he pogut llegir i escoltar persones – a diferència dels anteriors,
amb noms i cognoms – que diuen que la desestabilització, en cas de ser certa – és com a conseqüència d’uns problemes interns del propi club. Pel que he sabut, sembla que fa uns mesos, el director general ( prego excuses si aquest no és el nom correcte ) va encarregar unes vigilàncies preventives, potser podríem dir-ne clar i net espionatge?, de tres dels vicepresidents de l’entitat. Diu, aquest senyor, que no oblidem és un assalariat que cobra 600.000 euros més primes si s’escauen per una bona administració , que ho va fer per protegir-los del que encara avui no sabem què. El president manifesta que no en sabia res de la mesura presa pel director. A parer d’algunes persones no s’entén com el president no ha pres cap decisió respecte de l’empleat, ans el contrari el ratifica en el càrrec. De bon principi semblava que els perjudicats – els tres vicepresidents - demanarien el cessament del director, però tampoc ho han fet. Vaja que l’embolic és de mil dimonis i que el que ha passat, cal emmarcar-ho en el fet que dintre de pocs mesos hi haurà eleccions a la presidència, càrrec al que no podrà concórrer l’actual president, per haver esgotat dos mandats, temps màxim que preveuen els estatuts. També es diu, que si els “ vices “ no han demanat el cap del director, és degut a que s’estalviaran, en cas de concursar a les eleccions, de l’obligatori aval de seixanta milions d’euros, que han de presentar. Les candidatures, de 21 persones, han de repartir-se l’esmentada quantitat – a la ratlla de 3 milions per cap – avals que no venen obligats a presentar, si has sigut membre de l’anterior directiva. El joc brut, i tota mena de paranys per la presa de posicions per quan calgui començar la cursa per la presidència - que a parer d’alguns entesos en aquest afer – fa temps que s’ha iniciat.

El president assegura que els mals que poden arribar al club, seran deguts a unes forces foranes ressentides pels èxits esportius. D’altra banda, la lluita per la presidència ha portat a una situació gens desitjable per l’entitat, que mentre la pilota vagi entrant, penso que no tindrà conseqüències negatives. Sembla també, que el senyor Laporta, una vegada enllestides les eleccions, té inquietuds de caire polític, que possiblement el portaran cap aquesta activitat. Una opció, sens dubte del tot lícita però que alguns li retreuen la utilització que fa del seu actual càrrec en benefici propi i no de l’entitat, que és el que entenen aquestes persones, hauria de fer el president.



Reconec que una certa perplexitat si que la tinc, però no fins al punt de no deixar-me veure la realitat. En Laporta ens parla d’ells, però en el club han passat uns fets amb uns protagonistes prou coneguts. El director general – no oblidem que és un menat – organitza el seguiment de tres persones de la directiva, no de segon ordre, tots amb el càrrec de vicepresident i possibles candidats a les properes eleccions. Amb quina finalitat ? Qui li ha encarregat aquesta feina ? El president diu que no en sap res i les persones que han sigut sotjades i que amb tota la raó podrien considerar-se ofeses, tampoc pregunten. Curiós veritat? Potser han de tapar-se les vergonyes entre ells? Aquí no ha passat res, ens han anat repetint dia rere dia, però d’altra banda s’esbatussen i es malfien, esmolen els ganivets.....això si, amb elegància, amb bones maneres, com correspon a uns senyors. Presidir la llotja del Camp Nou, deu tractar-se de quelcom molt llaminer, que té forces pretendents. És prou conegut, que en les llotges dels camps de futbol, s’hi acorden variats negocis, s’hi pacten tractes ( ......passa demà pel despatx i en parlarem )i, en definitiva hi corren –encara que no sigui físicament – grans quantitats de doblers. Tindrà a veure alguna cosa tot aquest trànsit mercantil amb les lluites per obtenir la presidència i altres càrrecs de direcció de can Barça? Hi haurà alguna relació, entre aquest discurs ambigu del president i la intenció de desviar l’atenció sobre el que realment passa dins la junta?

Vaig acabant. Voldria dir que com a simpatitzant i seguidor del Barça desitjaria el millor pel club. I no només en la vessant esportiva, també en el comportament de les persones que el representen. De rivals, és del tot natural que en tinguem, no endebades els culés podem presumir d’uns èxits com cap altre afició. Que durin!! D’enemics,- i això en l’esport em costa d’entendre -, també en tenim, però anem amb compte, potser els tenim instal·lats a casa nostra i no cal anar-los a buscar més lluny. Podrien ser aquells, que s’omplen la boca, explicant-nos els sacrificis i l’estima que tenen pel soci i el seguidor, però que en realitat el que busquen és la satisfacció de l’interés personal?

p.s. Avui i sense que serveixi de precedent, me la jugo i faig de futuròleg a curt termini:
s’equivocaran les opcions polítiques que festegin el senyor Laporta per incloure’l en les llistes electorals. La formació que aconsegueixi “ fitxar-lo “ haurà fet un mal negoci.
I si m’equivoco, un parenostre pels que anem errats.