Aquests dies fa un any que l’aleshores conseller Nadal va signar amb Pere Albó, també en aquell moment alcalde, el conveni oficial de posta en marxa del Pla de Barris per a la nostra ciutat. Amb aquell acte es tancava un període i, a la vegada, se n’obria un de nou. El que es tancava era el de la feina i il.lusió de veïns, tècnics i polítics per aconseguir un projecte ben merescut: la reforma d’un barri que feia dècades que esperava que fos protagonista en positiu de la ciutat. El període que s’obria era el de materialitzar aquesta il.lusió en forma de projectes socials, econòmics i infraestructurals pels següents quatre anys i per valor de gairebé sis milions d’euros.
Ha passat un any –un 25% del termini- i unes quantes coses han canviat, i no gaires per a bé. Queda un any menys de Pla i ens recorre la sensació que no s’ha aprofitat del tot el temps, que el veïnat no se sent prou implicat, que importants projectes han estat deu mesos sense moure’s (per exemple en la plaça del Puig, quan hi havia el planejament gairebé a punt per ser aprovat i els diners necessaris previstos en el pressupost).

El Pla de Barris del Puig-Eixample de Llevant necessita amb urgència agafar velocitat de creuer, no perdre l’horitzó on s’ha d’arribar i reforçar les complicitats amb els veïns. Els socialistes de Sant Feliu estem orgullosos d’haver ajudat a aconseguir el Pla de Barris, però el nostre compromís va molt més enllà: arriba fins a fer del Pla una Realitat.