Que a Sant Feliu hi ha gent molt trempada, és quelcom ben sabut. Individus amb una capacitat de treball i diligents per trobar solucions a situacions difícils també en tenim. Tot aquest enerenou que hi ha hagut - i encara hi ha a la Casa de la Vila - ha donat l'oportunitat a unes persones de demostrar que aquesta aptitud de reacció no té límits.

El que han sigut capaços de fer els regidors de C. i U, TpSF i Amics m’ha deixat bocabadat. Sembla, pel que he llegit en els mitjans, que han sigut tan destres, com per en menys d’una setmana desprès de l’abandonament per part dels regidors de TpSF de l’equip de govern, de posar-se d’acord per presentar una moció de censura contra l’actual govern, que es troba en minoria. Han de ser molt llestos per concloure un compromís per governar la ciutat en un espai de temps tan breu. Posats a demanar – cal saber aprofitar l’avinentesa de disposar d’unes persones tan espavilades – també els pregaria, que ens fessin sabedors de quines són les propostes que han concertat per a governar la ciutat. Què pensen fer, com ho volen portar a bon fi, quines són les seves prioritats...

Clar, que també he sentit veus que diuen que l’acord ve de lluny. Que fa temps – hi ha qui parla de mesos – que ja havien tractat la qüestió i que per mor de l’oposició d’una de les persones, l’afer no havia tirat endavant. En aquest cas, els mèrits que atorgava a aquestes persones no són tals. Que no se m’enfadin aquests senyors i més concretament les persones de TpSF, que de ser certa aquesta darrera versió, endemés haurien estat governant durant uns mesos, alhora que preparaven la fugida i la posterior tornada ( moció de censura). Vaja, un capteniment propi de persones amb un concepte de la lleialtat molt fet a mida. Un bon exemple de noblesa vers els que han sigut els seus companys per l’espai de quasi tres anys. I jo que em pensava que de talps només n’hi havia a les patateres!!

Pel que fa referència a la possible moció de censura no puc dir-ne gaire cosa més. Tan sols els senyor Luque ha manifestat públicament que la decisió està presa i que serà formalitzada en el transcurs del proper mes de març. El cap de C. i U. no s’ha pronunciat amb claredat, tot i manifestar que l’alcaldia no seria cap impediment. El possible futur alcalde, el senyor Motas, és encara més ambigu i diu allò de que si però no i viceversa.

Avui, he tractat aquest particular amb una certa ironia, no del tot. Temps hi haurà, si la censura es concreta per parlar-ne de debò.