La gestió del Patrimoni Anlló ha de seguir les següents línies mestres: beneficiar al màxim la nostra ciutat – a través d’entitats i iniciatives de caire social i cultural – i servir per rellançar el sector turístic dissenyant uns equipaments hotelers que serveixin de revulsiu.
L’equilibri entre les dues línies d’actuació és primordial per tal de que la ciutat no perdi cap de les grans oportunitats que una adequada gestió d’aquest patrimoni ofereix.

En les darreres setmanes el govern CiU - Txsf ha posat en dubte la proposta de treure a concessió administrativa la gestió dels sectors hotelers que s’han definit en el POUM a l'entorn de l’Hotel Panorama i Rambla del Portalet i en proposa la subhasta. El canvi d’orientació política és copernicà, ens sembla desencertat i d’una enorme transcendència pel futur de la nostre ciutat. Es debaten dues opcions: serien l’equivalent a vendre – subhasta - o llogar – concessió administrativa - . Volem mostrar els motius pels quals defensem l’opció de la concessió administrativa:

L’ opció de la concessió administrativa és absolutament legal.
Evidentment la prèvia ha de ser desmentir l’informe López de Lerma en referència a que l’opció de la concessió administrativa és inviable per il•legal. La decisió de fer una concessió administrativa ve avalada pels serveis jurídics de la Generalitat i és absolutament respectuosa amb la llei. Ni tan sols ens trobaríem davant d’una novetat sinó que aquesta fórmula ja s’ha fet servir en d’altres ocasions. Acords d’aquesta mena s’han produït a municipis com Canovelles o Barcelona a través de convenis amb entitats com l'Obra social de Caixa Catalunya o la Fundació Jubert Figueras. Existeixen antecedents de propietats intestades que s’han cedit – sense perdre’n la titularitat - per tal de gestionar-se en benefici d’un interès públic. Ningú ha posat en dubte la legalitat d’aquests acords sinó que, ben al contrari, han merescut l’aplaudiment com a bones iniciatives quan, com és el cas, implicaven una millor gestió del patrimoni públic.

La subhasta no és prudent en plena crisi immobiliària.
En plena crisis del sector immobiliari treure a subhasta les propietats no sembla el més raonable. És el pitjor moment per posar al mercat immobiliari aquest patrimoni si el que es vol es treure’n un bon preu. El resultat serà malvendre un patrimoni i es gestionarà tan sols en clau d’aconseguir tresoreria per a un exercici.

La subhasta fa perdre capacitat de maniobra.
Incidir en la gestió dels dos sector hotelers interessa a la ciutat. Si es ven es deixa l’immoble a la sort del millor postor per molt que els usos quedin definits en el planejament. La concessió permet definir quin model hoteler es vol a la nostra ciutat a través del concurs i sempre es manté la titularitat per part de l’administració fet que acaba essent la millor garantia possible davant d’incompliments de l’adjudicatari.

La subhasta és absolutament irreversible.
La decisió de la concessió administrativa té la virtut de ser reversible en tots els sentits mentre que la decisió de la subhasta no. Amb la concessió es manté pel futur un patrimoni i sempre es poden redefinir els aspectes que en cada moment es considerin oportuns.

La subhasta incentiva l’especulació immobiliària.
El mercat que intentem incentivar és el dels operadors hotelers no el dels operadors immobiliaris o gestors patrimonials. Hi ha molts operadors hotelers que gestionen immobles amb fórmules que no suposen l’adquisició de la propietat. La concessió administrativa permet anar directament als gestors i desincentiva definitivament aquelles empreses que tinguin com a únic interès l’immoble i no tant el projecte turístic que s’hi desenvolupi.

La subhasta no dóna alternatives a l’IES Sant Elm.
Aplicant la fórmula de la concessió administrativa es generava un tercer sector hoteler a l’IES Sant Elm i s’asssentaven les bases per tal d’aconseguir un institut nou a la zona Gaziel. La proposta oblida aquesta oportunitat / necessitat i no ofereix alternatives per a la mateixa.

La subhasta trenca el consens institucional. En efecte s’havia constituït la Comissió Anlló a on estaven representats tots els grups polítics municipals. No entenem doncs que amb dos mesos s’hagi trencat el consens d’una manera tan barroera i inconvenient. Qualsevol decisió havia d’estar tractada en el si d’aquesta Comissió. També la possibilitat de fer un tercer equipament hoteler en l'Institut Sant Elm i generar les condicions per a un nou institut al sector Gaziel s’havia valorat en el Consell Escolar Municipal. Els departaments d’Educació, Patrimoni i Turisme de la Generalitat estaven d’acord amb la proposta. Des de tots els sectors es treballava des de feia molts mesos ja en aquesta línia. L’opció del nou govern municipal per la subhasta fa descarrilar una gestió que anava per la bona via i a un bon ritme.

La subhasta genera menys benefici per la ciutat.
La gestió del Patrimoni Anlló ha de seguir les següents línies mestres: beneficiar al màxim la nostra ciutat – a través d’entitats de caire social i cultural – i servir per rellançar el sector turístic dissenyant uns equipaments hotelers que serveixin de revulsiu.
L’equilibri entre les dues línies d’actuació és primordial per tal de que la ciutat no perdi cap de les grans oportunitats que una adequada gestió d’aquest patrimoni ofereix. Aquesta línea s’ha aconseguit mitjançant la redefinició urbanística dels usos dels immobles que ha posat ordre al conjunt patrimonial. Amb aquesta gestió s’ha guanyat massa crítica hotelera i es concentrava en els dos punts Portalet – Panorama generant la viabilitat pel model turístic que es perseguia. A més a més la resta de patrimoni es revaloritzava en benefici de la ciutat i dels diferents projectes de caire social i cultural que en el seu moment es determinessin. Per cert, que el municipi com a membre o titular d’entitats com el Consorci Sant Feliu Gent Gran que gestiona l’Hospital Municipal i L’Asil Suris o la mateixa Fundació Thyssen ha de tenir un paper destacat a l’hora de definir les inversions de caire cultural o social que poden impulsar-se. Així doncs, la modificació del pla general ha generat capacitat d’inversió i a la vegada l’oportunitat de fer néixer aquests espais hotelers tan necessaris pel desenvolupament estratègic del turisme a la nostra ciutat.
Desmentim rotundament una pretesa vulneració d’ expectatives a les entitats. Els projectes de caire social i cultural obtenen fonamentalment els recursos d’una millor ordenació dels usos del patrimoni i en especial de la redefinició com a residencials dels espais que preveu el POUM. Per la seva banda els sectors hotelers Panorama – Rambla del Portalet estan dissenyats per la reactivació del sector turístic de la ciutat per més que s’en traurà més rendiment del cànon que periòdicament es derivi d’una bona gestió d’aquest patrimoni que no pas d’una efímera venda feta a corre-cuita, en el pitjor moment del mercat i amb un model que premia els especuladors i no els inversors.

En referència al deute tributari del patrimoni Anlló
Durant aquests dies també ha estat noticia el cobrament dels impostos per part de l’Ajuntament. S’ha de dir que fou una bona gestió la que va impedir que prescrivís el deute tributari que la herència tenia amb el municipi. A l’any 2008 es va aconseguir el reconeixement d’aquest deute i la seva no prescripció – no sense grans esforços administratius i polítics –. Un cop reconegut el deute es va celebrar un ple extraordinari al agost del 2009 per tal de valorar la proposta de la Generalitat en referència a una cessió d’ús a llarg termini de l’immoble situat al costat de la Cambra de Comerç i es va estar valorant la conveniència d’arribar a un acord amb aquesta institució per tal d’ampliar els espais d’exposició, viver d’empreses i d’altres usos conveniats amb el municipi. Finalment el ple de l’Ajuntament va aprovar reclamar l’ingrés d’aquests diners i desestimar negociar la sessió d’aquest espai l’agost del 2009. D’arrel d’aquell acord prové l’ingrés d’aquests diners durant l’exercici 2010.