Els socialistes recorden que des de la moció de censura contra el govern de Pere Albó s’han produït retallades en serveis a les persones i en cultura i es mostren especialment preocupats pels retards en el Pla de Barris i el projecte Thyssen.

Sant Feliu de Guíxols va viure fa just ara un any –12 d’abril de 2010– l’única moció de censura que ha patit l’Ajuntament del municipi. Una moció de censura que ha suposat retards en els projectes engegats per l’anterior govern i retallades en els serveis que el consistori oferia als veïns i veïnes de Sant Feliu de Guíxols. “Els ciutadans del municipi recordaran la foto dels portaveus de CiU, TxSF i del regidor Luque donant-se la mà amb un somriure d’orella a orella. El resultat de la mateixa s’ha demostrat incoherent i sense projecte” han manifestat fonts del PSC de Sant Feliu de Guíxols.

Els socialistes recorden un any després que el govern resultà insostenible, i en menys d’un mes, es va dissoldre a causa de la pressió popular, que “va obligar als grups majoritaris del govern a canviar-ho tot perquè tot es mantingués igual. El resultat fou probablement el govern més curt de la història del municipalisme català”. El segon govern del mateix any –CiU i TxSF- també va patir tot seguit una altra crisis. Es va saber la difícil compatibilitat del regidor d’urbanisme i el portaveu de CiU entre la seva responsabilitat política i les seves tasques professionals. “Es va canviar el que convenia –el cartipàs-, però tot va quedar igual” asseguren els socialistes.

De llavors ençà el govern CiU–TxSF ha tingut dos objectius polítics: esborrar el bon record que va deixar l’alcalde Pere Albó i “amagar amb tot el populisme del que ha estat capaç la seva dèbil legitimitat”. A nivell de gestió Sant Feliu ha patit retallades en serveis a les persones i a la cultura: mainaderes, premis literaris Àncora, escola de música, manca de suport a la policia local, absència de gestió urbanística, retards en el Pla de Barris i el projecte Thyssen, entre d’altres.

La tasca de l’oposició i, sobretot, la tasca de la societat civil mobilitzada a través de les associacions ha aconseguit frenar aquesta deriva. “Evidentment també hi ha ajudat que s’acostaven les eleccions. Pel demés, tot el que no ha estat aprofitar la inèrcia del bon govern anterior ha estat embarrancar les gestions”. El paradigma d’això ha estat la proposta de subhasta dels sectors hotelers Anlló.

“Els ciutadans observen atònits els cops de colze entre CiU i TxSF i les tàctiques guiades pels interessos d’equidistanciar-se en precampanya”. D’aquesta etapa la màxima expressió n’ha estat la moció presentada per CiU en solitari acusant els seus socis de no escoltar els comerciants. Però també les votacions diferents del govern a les sessions de les Juntes de Govern. Finalment les corredisses entre les respectives llistes, intercanvis de cromos -membres que avui militen a CiU i demà a TxSF i viceversa- i crisis internes mal resoltes.