El PSC qualifica els cent primers dies del nou govern com a “Nova era de l’embut”
Segons la nota socialista la “nova era” ha esdevingut un autèntic tap tan pels reptes de la ciutat, com pel seu dia a dia.
Tensions i dubtes innecessàries en el projecte Thyssen, un retrocés en el Festival de Porta Ferrada, una frenada en les polítiques d’habitatge, la no visualització de la nova gestió de la piscina municipal i la manca d’una gestió decidida per posar en funcionament tan el Pla de Barris com de la nova Escola Bressol Ardenya on s’ha perdut la velocitat de creuer que es duia són els punts més destacats de la valoració negativa que el PSC ganxó fa dels primers cent dies del nou govern.
En ella també s’ironitza sobre la poca durada (30 dies) de Luque a l’Equip de Govern i es titlla a aquest com a el més curt de la història municipal de Catalunya i es recorden les connexions professionals del regidor d’urbanisme amb les empreses del regidor Luque.
Perquè no accepteu que hàgiu hagut d\'abandonar el poder. Si feu oposició feu-ho pensant amb la ciutat i no amb els vostres interessos. Quan governàveu ja vau tenir oportunitats i no vau tirar endavant
Guardiola
23/07/2010
La oposició està per criticar,està amb el seu paper,es això u que està fent el PSC,que volien un camí de roses.Tots pensen amb els seus interessos,que et penses que en Motas no pensava amb els seus interessos quan ell criticava a l\'antic govern desprès de sortir i quan va pactar amb Luque i quan va forçar la sortida d\'en Valls de txsf.
joan lopez rovira
23/07/2010
francament, no es trova a faltar la vostra gestió es més, els que em coneixen sabedn que he sigut molt critic em els politics del nou ajuntament, pèro estic sorprés, detecto una sensibilitat que avans no hi habia,al menys hi demostren un
mes gran sentit estétic i de detalls al estil Joan Alfons Albó,será que ja influeix?
Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.
De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.