S’acompleixen avui, 69 anys de l’afusellament del Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Lluis Companys i Jover.

Hi ha dates que cal rememorar cada any i aquesta n’és una. Sense cap ànim de revenja però sí amb la voluntat de no oblidar. Recordar el que va passar no fan tants anys, ens ajuda a interpretar el present i ens proveeix dels coneixements, de les eines, per a millor encarar el futur. Les persones que tenen coneixement del que va succeir a la història més recent, estan en disposició per poder discernir el que està passant avui en el nostre país i en la resta de l’estat.

Amb l’assassinat del President, el règim que ens havia sigut imposat per la força de les armes, va voler alhora ofegar els drets de tot un poble. Escampant la por arreu, omplint les presons amb gent innocent - que no havien delinquit en res - defensant la democràcia, les llibertats i al govern lliurament escollit pel poble.

Des de la recuperació de la democràcia es reclama la restitució de la dignitat d’aquestes persones. Penso que és equivocat – error ben segur no volgut – exigir el retorn de la dignitat a totes aquelles persones, que varen perdre la llibertat i en ocasions inclús la vida. Mai varen deixar de ser dones i homes honorables. Els indignes foren els individus dels tribunals que els varen condemnar, jurats al servei d’una església intolerant i d’uns plantejaments polítics al servei dels poderosos i de llurs privilegis.El que si és una exigència és reivindicar justícia per aquelles persones.

El que si cal exigir, és l’anul·lació d’aquelles sentències injustes. Els delictes contra els drets humans – que així cal anomenar el que foren aquells “ judicis “ - haurien d’haver sigut invalidats des del primer moment. He sentit a dir en moltes ocasions, que a qui correspon l’anul·lació d’aquells judicis és a la judicatura. Hi estic en absolut desacord. Els tribunals que varen sentenciar i condemnar a milers i milers de persones, eren jurats purament polítics, mancats de qualsevol legalitat i no diguem legitimitat. No hi donem més voltes: és al poder polític a qui li correspon el dret i sobretot el DEURE de prendre aquesta decisió.