Al llegir la notícia sobre la supressió de la línia d’AVE Toledo-Albacete-Cuenca degut a la manca de passatgers, m’han vingut al cap els acudits que l’entranyable Eugeni explicava al principi de la dècada del vuitanta.
Desgraciadament la magnitud de la tragèdia de l’AVE és enorme i segueix creixent amb més línies projectades i en construcció. Una estació d’AVE a cada capital de província deien i encara mantenen els planificadors de les infraestructures, primer del PP i posteriorment del PSOE.
El tancament d’aquest enllaç ferroviari és el primer i possiblement no serà l’últim, però els rails podran quedar com a monument a la gestió estúpida, ineficient i clientelar dels recursos públics.
Cada Km d’AVE costa pel cap baix entre 100 i 150.000 euros anuals de manteniment i si a Espanya existeixen actualment uns 2.600 km de via d’alta velocitat, doncs vagin fent números per saber quant costa anualment mantenir aquesta infraestructura.
La línia Barcelona-Madrid ha costat de l’ordre de 7.500 milions d’euros i tota la xarxa radial amb el km 0 situat a la Castellana possiblement més de 40.000 milions d’euros. Tot plegat una barbaritat de milions que han anat a parar a les grans constructores estatals en la construcció d’unes línies que mai de la vida seran rentables econòmicament i que una a una aniran tancant per manca de viatgers i de rendibilitat.
La casualitat ha fet que aquesta notícia aparegui el mateix dia que la màquina del Carrilet hagi estat retirada per portar-la al remodelat Tinglado. Mentre aquí inaugurem autovies amb peatges a l’ombra i endrecem les antigues màquines de tren, el que potser hauríem de demanar és l’aposta per recuperar una connexió de tren, una veritable aposta per unes rodalies de ferrocarril gironines que donarien resposta a les dificultats de mobilitat que patim els gironins.