El Tribunal Suprem ha absolt quatre persones que havien sigut condemnats a més de tres anys de presó per l’Audiència de Barcelona. La sentència vingué motivada per delictes de xenofòbia i per la venda de material d’ideologia nazi en la llibreria que aquests personatges regentaven a Barcelona. La llibreria Europa és el major centre de distribució de propaganda nazi i xenòfoba de tot Europa, amb la venda de llibres i revistes que inciten la discriminació i l’eliminació de grups racials i l’exaltació dels règims feixistes basats en la supremacia de la raça ària. Publicacions que inclús neguen l’Holocaust. A l’entendre dels magistrats de l’Audiència provincial, la difusió d’aquestes idees justificadores del genocidi nazi atempten els drets humans i els responsables han de ser-ne culpats. Dicta el Tribunal Suprem que la difusió d’aquestes idees justificadores del genocidi nazi, no pot ser considerada delictiva ja que no suposa una incitació indirecta a executar-les, afegint que tampoc impliquen un perill cert de generar un clima d’hostilitat que pugui concretar-se en actes violents. Considera el TS que amb les dades disponibles no es desprèn que aquest grup sigui una organització estructurada amb els medis suficients que permetin transformar la orientació ideològica en promoció de la discriminació. I en darrera consideració, en nom de la llibertat d’expressió no poden ser condemnades aquestes persones. Voldria fer unes consideracions respecte de l’orientació ideològica que menciona el TS. Quan ens referim a l’Alemanya nazi, ens venen al record el nom dels personatges més coneguts d’aquella horrorosa etapa de la història d’Europa: Hitler, Goebbels, Goering...els grans líders del moviment nazi. Massa sovint oblidem els responsables ideològics d’aquella política que va massacrar milions de persones. Posaré només l’exemple d’Alfred Rosenberg, potser el més conegut dels creadors de les teories racistes, possiblement el més important ideòleg del nazisme. La supremacia de la raça ària, l’antisemitisme i la defensa del lebensraum – l’espai vital – al que tenia dret el poble alemany pel seu creixement, per obtenir terra i materials en direcció a l’est d’Europa, amb l’eliminació de pobles constituïts per races inferiors – els “subhumans”, russos i eslaus – foren les aportacions principals que va elaborar Rosenberg. De la mà de Rosenberg, Hítler va vestir el seu discurs i la legitimitat del poble alemany a ser el conductor de la humanitat, justificant els mètodes que fossin necessaris. El discurs intel•lectual, les doctrines criminals de Rosenberg i altres pensadors van penetrar en el poble alemany. Les conductes humanes són sempre el producte i la conseqüència de l’exposició de plantejaments intel•lectuals, que s’inserten en el pensament de les persones. L’edició i publicació de les idees nazis, que van provocar l’assassinat de milions de persones, no han de ser permeses. La llibertat d’expressió ha de tenir un límit quan es fa proselitisme de l’odi, la intolerància i la discriminació. El Tribunal Suprem hauria de ser – la justícia és un servei públic – la garantia que ens empara de qualsevol discurs que propagui idees que han promogut la mort i la barbàrie. Excusar unes persones que exalten l’odi és un perill que hauria d’haver valorat el TS. És nociu el discurs de la violència, que pot arribar a manipular les emocions, que criden a la part humana negativa que tots portem al damunt. En un Estat de Dret, la democràcia, la llibertat i la justícia han de ser protegides. El TS no ha actuat en conseqüència i ha absolt unes persones que han propagat idees radicalment oposades als drets humans. El poder judicial hem sorprèn massa sovint, amb sentències que no arribo a entendre i que no es donarien en cap dels països del nostre entorn. Tenim persones empresonades per haver fet apologia del terrorisme etarra, un terrorisme que ha matat, extorsionat i escampat la por arreu del país i que ha de ser condemnat. Però editar i posar a la venda, unes idees que van provocar la pitjor de les guerres, no mereix la sanció que al meu entendre s’hauria d’aplicar. Aquests senyors, que en el TS, haurien de ser l’empara de la ciutadania, se’n oblidem tot sovint. No puc deixar de pensar amb aquella frase: “ lo he dejado todo atado y bien atado”.