Un govern caïnita.
El govern TotsLuqueCiU – o “la nova era” tal i com els hi agrada dir-se a si mateixos – ja va néixer a ulls de tota la ciutat com el primer de la nostra història municipal que no tenia com alcalde un candidat de la llista més votada. Ho va fer traint els compromisos amb els electors i posant-se d’esquenes al que es desprenia del seu mandat. Per un costat TpSF va renunciar al seu candidat i a la seva llista - es va veure obligada a fer-la corre fins al núm 10 - . Per l’altre CiU no tant sols va abandonar qualsevol promesa de renovació sinó que persisteix en propostes esgotades. El líder de CiU a Girona i alcalde de Figueres Santi Vila va qualificar-ho tot plegat com d’actuació caïnita.

El govern més breu de la història municipal de Catalunya.
Avui – per dijous 22 de juliol – tocaria fer balanç dels 100 dies de govern. Però, és clar, resulta que el govern que va néixer el 12 d’abril del 2010 a Sant Feliu de Guíxols no va pas durar tant. Com tothom recordarà just quan feia un mes de la seva constitució al regidor Sr. Luque el van “invitar a marxar” no sense abans pactar les condicions de la seva sortida que passaven pel seu suport a la minoria de CiU i TpSf. Aquesta no pot deixar de ser la primera valoració que hem de fer: el govern nascut de la moció de censura ha estat el més curt de la història municipal de Catalunya. La segona: ha donat pes polític – ahir dins del govern i avui fora – a un grup que hagués tingut que passar com l’anècdota d’aquest mandat.

La crisi del consulting.
La segona crisis – aquest cop no va arribar a trencar el govern - es va destapar quan es va saber que el regidor d’urbanisme i portaveu de CiU a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols es dedicava al consulting urbanistic i que tenia com a client referencial la galàxia d’empreses del regidor Luque. Tot plegat va acabar amb la destitució del regidor d’urbanisme i ex alcalde de CiU Miquel Lobato. Amb menys de 100 dies la foto dels tres tenors de la moció de censura – Motas, Lobato i Luque - s’esmicolava per esdevenir el que ja serà per sempre més una negra icona de la nostra ciutat.


La “Nova Era” de l’embut.

A partir d’aquí, la segona etapa del govern de “la nova era” s’ha reivindicat en la majoria d’ocasions com un tap i en el millor dels casos com un vertader embut tan pels grans reptes de la nostra ciutat com pel seu dia a dia.

Pel que fa als grans projectes de ciutat el govern ha introduït per agradar al regidor Sr. Luque - que votava en contra de la proposta arquitectònica - dubtes i tensions innecessàries en el projecte Thyssen qualificant d’execessiu un projecte molt ben acotat i molt ben definit que avui el que necessita es impuls polític i administratiu un cop es va aconseguir consensuar la seva redefinició amb tots els actors. Amb arguments més propis de "subhasteros" que de gestors polítics responsables el govern ha obert un debat nefast en referència a la fórmula de gestió dels sectors hotelers del Patrimoni Anlló que ha comportat l’aturada en sec d’unes concessions administratives que avui estarien a punt d’adjudicar-se. S’ha posat en escac el Festival de la Porta Ferrrada visualitzant a ulls dels amants d’aquest gran certamen i de tota la premsa especialitzada un retrossés després del que havia estat un espectacular recorregut en positiu dels darrers tres últims anys. De l’aparcament i el pla director del passeig o de l’equipament nou a l’Asil Suris fa 99 dies que en sentim a parlar i 100 que es troben aturats en el mateix punt en que els va deixar el govern PSC, ERC, ICV. S’ha perdut l’empatia necessària per maniobrar en el mercat municipal que té desertes més de la meitat de les parades. També el govern s’ha convertit en un embut per les polítiques d’habitatge que han anat patint retards inexplicables. La nova gestió de la piscina municipal - tot i les advertències del grup municipal socialista - ha acabat quedant deserta i s’ha entrat en una dinàmica que no sabem a on portarà. Un horitzó incert té també el transport escolar i una gestió molt més decidida i competent necessitarien la posada en funcionament de la nova escola bressol Ardenya, el Pla de Barris – Plaça del Puig o l’escola de música. Tots tres negociats han vist com es perdia la velocitat de creuer de la bona gestió de l’anterior govern d’entesa.

Ens estendríem molt parlant de les qüestions del dia a dia però valgui com a mostra dir que avui Sant Feliu de Guíxols té uns pressupostos i per lo tant paga les factures, celebra la seva Festa Major, fa les activitats, atén les tasques del manteniment, contracte personal, arregla voreres, etc.. gràcies a que l’oposició per sentit de la responsabilitat va aprovar els pressupostos 2010 tot i l’abstenció de l’equip de govern. També Sant Feliu de Guíxols és l’únic

En fi, era molt difícil fer-ho tan espès amb tant sols 100 dies però s’ha aconseguit. Certament… a Sant Feliu de Guíxols vivim una “nova era”: “l’era de l’embut”.