L’ambaixador Israelià a Espanya ha enviat recentment una carta oberta al president català transmetent la preocupació que la comunitat jueva a Catalunya, té per les recents manifestacions contra l’operació militar que l’exèrcit hebreu ha realitzat a Gaza.
Segons aquesta missiva l’ambaixador demana que: “garanteixi la seguretat de les comunitats jueves de Catalunya i que prengui mesures contra aquesta tendència totalitària que nega, mitjançant amenaces i violència, el dret a la paraula als ciutadans de Catalunya pel sol fet de donar suport a Israel”
Després de llegir les declaracions del Secretari General de la ONU sobre el grau de destrucció que ha pogut observar en la seva visita sobre el paper a la zona afectada, podem concloure que els soldats no es van estar de romanços, van entrar a Gaza a sang i foc, enduent-se per davant tot el que trobaven. Per més moderna que sigui, la guerra és la guerra!
Però l’ambaixador Israelià, el Sr. Schultz ,que ha arribat a comparar a l’observador de la ONU a Gaza amb un terrorista de la ETA, se li en fot si el seu exèrcit ha matat un miler de civils palestins i ha destrossat les seves vivendes. Ell està preocupat per les manifestacions que a molts llocs de Catalunya s’han realitzat, no ha favor de Hamàs, sinó a favor de la pau i de la llibertat del poble palestí. Aquest personatge mostra la seva indignació per la crema esporàdica d’alguna bandera d’Israel, i qüestiona que membres del Govern Català es manifestin a favor d’aquesta causa.
Al final semblarà que el veritable crim és el de manifestar-se pacíficament defensant una idea i que haver matat a més de 1000 persones en un parell de setmanes es reduirà a una petita anècdota. Clar que l’ambaixador no està sol, gaudeix de la col•laboració de les plomes mediàtiques de lloguer, que intenten argumentar i justificar la massacre comesa a Gaza i que, a més, situen a Catalunya “en el punt de mira” (no expliciten de qui) només pel fet que alguns catalans s’hagin exercit el dret a manifestar-se contra la barbàrie comesa.
Una cosa és que des de Catalunya pugui qüestionar-se legítimament la participació del Conseller d’Interior a una manifestació i una altra és la ingerència d’una autoritat estrangera intentant coaccionar la llibertat dels catalans a manifestar-se.
Mereix un comentari a part la presència minoritària d’encaputxats en les esmentades manifestacions on també hi assitien càrrecs institucionals. Encaputxats que intenten assemblar-se als intolerants del País Basc i responsables de la crema de banderes. Persones que van increpar i amenaçar constantment la comitiva d’ICV, fins al punt que va haver d’establir-se un cordó policial per a evitar incidents. Aquests fets han estat obviats per la majoria dels diaris defensors de la causa israeliana, que han aprofitat per magnificar aquests actes minoritaris protagonitzats per intolerants, utilitzant barroerament l’actitud d’aquests energúmens, com a arma llancívola contra ICV i la Conselleria d’Interior.