Els contactes per fer-se amb l’alcaldia i el festeig post electoral ja han començat amb tota la seva intensitat, paradoxalment els dos partits que van expulsar el PSC de l’alcaldia no volen pactar entre ells, i ara competeixen per fer-se amb els seus favors, tota una demostració de coherència política.

Pere Albó ha manifestat que les dues forces majoritàries a l’Ajuntament CiU i TxSF tenen l’obligació d’entendre’s i ha manifestat que “La ciutat és el que ha manifestat clarament i penso que, per sentit de responsabilitat, és el que han de fer”.

Si el pacte entre CiU i TxSF es descartés definitivament, el socialistes entrarien en el joc fent valdre el pes dels seus cinc regidors, un resultat dolent però no una catàstrofe com a d’altres llocs.
Des del PSC estarien oberts al diàleg amb les dues formacions conservadores encara que haurà de tenir-se en consideració el programa, i aquí existeixen punts de fricció entre els programes del PSC i de CiU, com per exemple en l’apartat de serveis socials.
Les relacions entre TxSF i PSC sembla que s’estan suavitzant en aquest període de festeig post electoral, i els independents voldran forçar fins el límit les seves possibilitats. Tot i que fons de PSC han declarat que s’ha de mirar endavant, el menyspreu amb que Motas va tractar la gestió socialista, ressonarà com un eco en les possibles negociacions entre les dues formacions.
De totes maneres a part del programa, els socialistes volen gestos clars per part d’alguna de les dues formacions.
La balança finalment es decantarà de la banda del que faci la millor oferta al PSC, una oferta irrenunciable, sense deixar de banda que convergents i TxSF es puguin reconciliar i reeditin l’actual govern de la ciutat.
Pel que respecte a les altres tres formacions, ERC, ICV-EUiA i PP, l’aritmètica política les ha condemnat a ser simples espectadors d’aquestes negociacions, tot i que els contactes existeixen.