Que la majoria de la població vegi amb simpatia el moviment del 15 M i estigui d’acord amb bona part de les seves queixes i reivindicacions no vol dir que sigui fàcil l’encaix entre els mecanismes que mouen els fils del que encara queda de poder polític i les peticions i els desitjos expressats a les acampades.
Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.
De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.