Jesús Fernández (1965) és fill de Cassà de la Selva i viu a Sant Feliu de Guíxols des de fa 21 anys. Està casat, té dues filles i és bomber. Aquest és el tercer cop que es presenta com a cap de llista d'ICV i aquest mandat ha estat al govern i a l'oposició.
Defineixi'm en una frase els últims quatre anys de l'Ajuntament de Sant Feliu. Tres anys d'il·lusió, decisió i empenta i un darrer d'aturada, excés de fotos i apatia.
La moció de censura marcarà els pròxims anys? Els ciutadans han vist la cara més lamentable de la política, prendre el poder perquè sí, sense cap més motiu que satisfer alguna vanitat personal i poc més. De tota manera, l'hem de deixar enrere. D'aquí un mes, els veïns tornaran a triar: ho faran entre els que practiquem la democràcia o els que simplement en fan ús.
Encara busca raons a la moció. Per CiU o pels excompanys de Tots per Sant Feliu? He dit sempre que no entenc les raons de la moció, però en cap cas responia a un motiu espontani com se'ns ha volgut fer creure. Només cal veure a hores d'ara com està acabant tot. Qui s'ha de fer la pregunta és la gent de Sant Feliu, què hi ha guanyat la ciutat amb el trencament?
Quines són les principals apostes pel futur? Mai hem treballat pensant només en els propers quatre anys, cal entendre el futur a llarg termini. Tenim potencialitats, però no més ni menys que els pobles del nostre entorn. Les propostes han de passar per sumar energies i compartir projectes amb els veïns, no competint contra ells.
Veu la reedició del tripartit? Governar és més que una suma. Tenim propostes que han de compartir els possibles socis. Els governs de coalició són més rics i aporten més que les majories absolutes.
Comentaris (1 en total)
Joan Badosa
29/04/2011
El dia que vosté es quedi amb el salari mínim interprofessioal i destini els altres diners a la causa o a ajudar als altres, poder començaré a creure amb la seva ideologia.
Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.
De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.