Fa uns dies, en el Congrés dels Diputats va passar un fet francament curiós. Resulta que el diputat d’ICV, Joan Herrera, va presentar una proposta en la que demanava que els esportistes d’elit, que tenen el domicili establert en un d’aquests indrets anomenats paradisos fiscals, no puguin participar en competicions representant Espanya.

Al meu entendre una proposició lògica si tenim en compte, que aquests centenars de persones, ja gaudeixen d’alguns avantatges en matèria impositiva d’una banda i d’un tracte especial en els centres esportius d’alt rendiment, els coneguts CAR. Si a més hi afegim que reben un salari que prové de diners públics per tal que puguin dedicar-se del tot a la millora de la seva condició d’esportistes, em semblaria just que compensessin en certa manera aquest tracte preferent, pagant els seus impostos a casa nostra, que també és la seva. El nom d’Espanya el tenen sempre a flor de llavi, tot ho fan per a millor glòria del país que tan diuen estimar i es sacrifiquen pensant sempre amb nosaltres, per donar-nos grans alegries i satisfaccions. Però—i quina casualitat—s’obliden de tributar els seus impostos com qualsevol de nosaltres, fixant el seu domicili fiscal en llocs en els que els diners no paguen, en els coneguts paradisos fiscals.

Penso que aquesta conducta per part d’aquests personatges, que tant sovint podem veure en els mitjans de comunicació, és d’una veritable hipocresia, si considerem el discurs que acostumen a fer. En Joan Herrera es va quedar sol, només ell va votar a favor de la proposta. Tots els altres diputats i diputades varen rebutjar la proposició. El representant d’ICV, no compren que guanyar medalles i trofeus que possibilitin que la bandera espanyola pugui onejar a major alçària que les altres, alhora que s’interpreta l’himne, és un fet tan meritós, que seria fer-los un lleig a les persones que amb gran esforç i sacrificis ho fan plausible. Desconec els arguments que varen aportar els nostres representants per oposar-se a la petició i potser el diputat d’ICV i jo anem errats i no entenem la importància de la qüestió. Potser més equivocat encara ho sóc jo, donat que penso que les banderes i estendards són sobrers, fins i tot en el món de l’esport.