Dijous 5 de novembre, va morir a Barcelona el compositor guixolenc Lluís Lloansí i Marill, a l’edat de 95 anys. El mestre va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 25 d’agost de 1914. Encara que no es va dedicar a la música de forma professional, es pot dir que la música va ser la gran passió de la seva vida. Les primeres beceroles les va rebre al col·legi dels Hermanos. I més tard va ampliar els seus coneixements musicals prop d’un altre músic guixolenc, deixeble de Juli Garreta, el mestre Josep Maria Vilà i Gandol (1904 -1937). El seu contacte amb el mestre Vilà va ser possible per la intervenció d'en Just, germà d'en Lluís, que n'era gran amic. Aquesta amistat entre el seu germà Just i Josep M. Vilà va ser el que va relacionar els dos músics -deixeble i mestre, respectivament- pels volts de 1930.

Em consta l’admiració que Lluís Lloansí va sentir tota la seva vida pel seu primer mestre -que morí ben jove encara-, i lamentava que se’l tingués tan oblidat. Va tenir cura de la seva obra que, ben ordenada i classificada, la va dipositar a l’arxiu municipal, d’acord amb la voluntat dels familiars dipositaris de l’obra del mestre Vilà.

A més d’en Just, en Lluís tenia un altre germà més gran: mossèn Ramon (1906 – 1985) que va ser rector de Platja d’Aro i, després, capellà del nostre Hospital.

La formació musical del mestre es va anar fent a Barcelona de forma més aviat autodidacta. Però, no per això, deixà d’excel·lir la seva cultura musical, que era molt ampla sobretot en l’àmbit sardanístic.

No podem ara i aquí fer la biografia del mestre Llaonsí, que ja figura en tots els llibres que parlen del fet musical a Catalunya i als diccionaris d’autors de sardanes i de música per a cobla. I a ells em remeto.

Em plau, però, d’acabar aquesta nota del bloc amb unes paraules d’un bon amic de Lloret, Joan Domènech i Moner, que coneixia perfectament el mestre que ahir ens va deixar. Diu en Joan: “Lloansí fou sempre un exemple de ponderació, de bon gust, d’elegància i de correcció. Les seves creacions són un fidel reflex de la seva persona. S’hi descobreix la pulcritud, la dignitat, el seny, l’elevació de l’esperit, etc., amb senzillesa planera i simpatia mai fictícia”.

El meu tracte personal amb el mestre Lluís Lloansí, encara que limitat, confirma les paraules d’en Joan.