ICV-EUiA s’afegeixen a la reclamació per què s’obri el pas del Club de Mar
Després que l’Alcalde manifestés a Ràdio Sant Feliu la intenció del Consistori de reclamar que s’obri l’accés al litoral situat davant del Club de Mar, ICV-EUiA ha recolzat aquestes declaracions, i en un comunicat ha afirmat que estarà al costat de l’Equip Municipal per tal de recuperar aquest espai públic.
Els ecosocialistes denuncien “públicament l’ús particular d’un bé de domini públic que la llei protegeix en benefici de l’interès comú, impedint l’accés a una part del litoral de Sant Feliu, que ha de ser públic i gratuït” i també “recolzaran qualsevol iniciativa popular que tendeixi a acabar amb una conducta com la que manté la Comunitat de Propietaris de l’Edifici del Club de Mar”
vergonya tindria que tenir el alcalde per permetre
una barrera a una PLATJA PUBLICA
Jordi Guiñot
03/10/2010
Però perquè ataqueu d´aquesta manera a qui ens deixen beneficis als comersos de Sant Feliu.
Poca vergonyes!!! Ens acabareu arruinant a tots!!!
Joan
26/07/2010
Al Club de Mar hi ha fills de Sant
Feliu i families vinculades amb Sant
Feliu. Sr. Dani....no vinguerem de
fora. Poder som més de Sant Feliu
que vostè mateix. El Club de Mar és
legal, poder que fonamenti legalment
la seva postura.
Joan Masferrer
26/07/2010
Nomes hi ha dos llocs privats a tot
el litoral, i un és el que afecta a
lÉdifici Club de Mar. Encara que ens
pesi, la privacitat de la platja
d´aquest edifici és conforme a la
Llei.
Merlin
28/07/2010
Me parece que estais muy equivocados. Hay propiedades privadas en la que se puede leer un letrero que dice \"CUIDADO CON EL PERRO\". Si estos señores quisieran, en vez de poner un guardia de seguridad están en su perfecto derecho de poner perros de presa guardianes.Si así fuera, creo que nadie se atrevería a saltar por la valla. Y es que hay un dicho que dice...\"quien avisa no es traidor\". Pero me sabría mal por los inocentes pescadores a los que casi siempre se les deja pasar para pescar en las rocas y en el embarcadero privado. En cuanto a que la playa puede que sea pública, pero siempre accediendo por mar, no saltando la valla de un edificio privado.
He trabajado de guardia de seguridad en Port Marina de palamós y conozco perfectamente el tema de la \"propiedad privada\". Gracias.
Ignasi Medina
28/07/2010
Apreciat Sr. Merlin, respecto les seves paraules però no les puc pas compartir. Els veins del Club de Mar han estat sempre pacífics i sempre evitaran fer ús de l´opció que vosté planteja.
Merlin
28/07/2010
Apreciado señor Ignasi, creo que es usted quien ha interpretado mal mis palabras. Yo nunca he dicho que no sean pacíficos, todo al contrario, se que lo son porque conozco perfectamente a estos señores desde hace muchos años y conozco el \"poder\" que tienen. Gracias y que tenga usted un buen día.
Vicenç Farriol
28/07/2010
Cal pensar que si aquests senyors han estat durant tant de temps gaudint de la platja que tenen sota casa seva serà pe alguna cosa. No entenc com cap Ajuntament els ha pogut tòrcer. Poder tenen raó.
Lluis Mascaró
28/07/2010
Jo soc pescador y no m han posat mai cap impediment per passar. Els hi estic molt agraít per les inolvidables estones de les que he gaudit. Moltes Gracies Senyors i que tinguin molta sort.
joan alçina
02/08/2010
i la llei de costas? que no els afecta? que nomes afecta a quatre desgraciats que no tenen el soport del ajuntament i o generalitat ? tots els ganxons sabem que els del club de mar sempre han fet i desfet amb la submissio del ajuntament/es
Joan Badosa
17/11/2010
De fora vingueren i de casa ens tragueren? Per què no dius els beneficis que han suposat pel poble aquesta gent!!! Queda clar que no ets pas un comerciant tu!!!. Si haguessim de viure del que tu ens deixes, ja hauriem plegat!!!
Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.
De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.