“El 17 de gener de 1991, després d’un empitjorament del seu estat de salut agreujat per la mort de la seva esposa, que havia tingut lloc temps abans, Amat va seguir la seva estimada Isabel en el darrer trànsit, i va ser enterrat al seu costat a Sant Feliu de Guíxols”.
Amb aquesta frase acaba una de les moltes biografies que s’han escrit del pintor que va morir ara fa vint anys.
A partir de l’any 1934, que va fer estada a Sant Feliu, va quedar-hi “enganxat” per la ganxona que més tard seria la seva esposa, Isabel Girbau.
I les seves pintures i dibuixos reflectiran l’afecte, tendresa i sintonia que sentirà sempre més per la ciutat que li va oferir tanta bellesa humana i paisatgística.
Josep Amat era un artista pintor que normalment s’expressava mitjançant el color. Però, alhora, va ser un artista que va donar molta importància al dibuix, base de totes les arts plàstiques. De tal manera que el dibuix, en el conjunt de la seva obra, tindrà entitat pròpia.

El passeig del Mar
De l’1 d’agost al l’1 d’octubre de 1995, a les sales del monestir, el Museu Municipal va organitzar una exposició: “El passeig del Mar de Sant Feliu vist per Josep Amat”.
El dia 4 d’agost, el periodista i escriptor gironí, Narcís-Jordi Aragó (aquests dies ha escrit un article preciós: “Nadal amb Màrius Torres”) pronuncià una magnifica i contundent conferència que ell va titular: “Josep Amat i el passeig del Mar: un paisatge i un patrimoni”. És evident que no podem reproduir-la aquí, però ens quedem amb la invitació final: “Que Sant Feliu que va saber crear un passeig per donar forma al seu desig de civisme, no es pugui veure mai esborrada pels desitjos forassenyats dels incivils. Que Sant Feliu pugui ser sempre i amb plenitud, com Josep Pla deia que ho era Roma, “una ciutat per passejar i civilitzar-se”.

A partir d’aquella efemèride, en què es van exposar quadres de la col·lecció que té Carmen Cervera, Thyssen Bornemisza, la baronessa va començar a parlar amb el Museu d’Història -el fill gran del pintor n’era membre- de la possibilitat de crear un espai a l’edifici del Monestir per tenir-hi els seus quadres, especialment la col·lecció Amat. Així va començar la idea de crear el Museu Thyssen.

Penso que l’obra de pintura i el dibuix de Josep Amat, sumada a les paraules de Narcís-Jordi Aragó, a les de Gaziel i a les de Pla, encara avui interpel·la -i ho continuarà fent- qualsevol intent d’espatllar un xic més el Passeig de Sant Feliu.
Com saben els lectors, en èpoques passades, hi va haver dos intents fraudulents de construir edificis sobre el passeig: primer intent d’edificar-hi cases de 1797 a 1817; segona confabulació, de 1866 a 1872. Dos historiadors guixolencs n’han parlat amb fonament, Joan Torrent i Fàbregas i Lluís Esteva.
En canvi, el passeig Marítim -continuació del passeig de Mar- no va tenir tanta sort. Els poderosos es van sortir amb la seva, i s’ hi va bastir, sense complir la normativa paisatgística, el Club de Mar. I allí el tenim, privant tota la vista de la badia i privatitzant [per O M] espais marítims públics. En la dictadura i en la democràcia “poderoso caballero es Don Dinero”. Només cal veure els sous de l'Aznar i de Felipe González!

L’amenaça del passeig avui no ve per la voluntat d’aixecar-hi edificis. Ara tothom coneix la desmesura del creixement urbanístic. Ara que no hi ha res a fer amb tants pisos buits.
Jo em temo que el perill vingui pel desig de fer-hi un aparcament subterrani. Els tècnics diran que avui hi ha mitjans suficients com per a preservar-ne el paisatge patrimonial. Però en quants edificis municipals les previsions dels tècnics no s’han complert?

És la meva temença que, ben segur, compartiria Josep Amat artista, i Carmen Cervera també.