Ahir, divendres, va morir en Josep Escortell als setanta-vuit anys. No era solament un bon home. Era un home bo i savi. Posseïa molts coneixements, en àmbits diferents d’un ampli ventall. Però ell va escollir la vida normal de treball a la tintoreria, al costat de la seva muller. El mestre Manuel Pla i Salat es planyia sovint –així m’ho deia moltes vegades- que un noi tan intel·ligent com en Josep no hagués continuat els seus estudis a Barcelona, i seguit una carrera de ciències.
Però en Josep, d’una modèstia excepcional, va triar una altra feina més corrent i habitual, no tan acadèmica.

Així i tot, com que vivia davant per davant del monestir va poder seguir de prop i sempre totes les excavacions que, a partir dels anys seixanta del passat segle, es varen començar a fer al voltant de l’església i del exconvent.
La seva coneixença amb el mestre Lluís Esteva va comportar l’inici de les seves investigacions al voltant de l’arqueologia i de les peces que anaven apareixent. No tenia estudis arqueològics, però va adquirir l’experiència d’un investigador nat, seriós i rigorós.
Va formar part de junta del Museu Municipal i era la persona que millor coneixia l’origen de tots els objectes patrimonials que custodia el museu d’Història de la ciutat.

Famosos investigadors de la ceràmica, com l’Albert Telese i Compte, tenien molt en alta consideració les opinions d’en Josep, sobretot pel que fa a l’estudi i classificació de la ceràmica trobada al monestir (Butlletí Informatiu de ceràmica, núm. 25, 1987).
Més o menys, tots els historiadors locals de Sant Feliu li fèiem consultes. La seva opinió era sempre encertada, intel·ligent. La seva memòria, llarga.

Darrerament es dedicà més a col·leccionar i classificar exemplars de les ciències naturals: roques, minerals i petxines del Mediterrani. Engrescat, va ampliar la seva col·lecció d’invertebrats marins.

Alguns del seus treballs
Sense pretendre ser exhaustius, heus ací alguns dels seus nombrosos estudis publicats:
“Els minerals de la comarca guixolenca”, Àncora, 11.03.1965.
“Costumari guixolenc en el llibre de Joan Amades”, Àncora. Nadal, 1965.
“De com fou complida justícia a la plaça pública de Sant Feliu de Guíxols el dia 30 d’agost de l’any 1696”, Àncora, 20.04.1967.
“Jofre de Foixà, monjo del monestir de Sant Feliu de Guíxols”, Àncora, 25.01.1968.
“Algunes dades guixolenques de mitjan segle dinou”, Àncora, 15.02.1968.
“El Vilar de Santa Cristina d’Aro”, Àncora, 7.03.1968.
“Destral neolítica trobada a Castell d’Aro”, Àncora, 2.05.1968.
“La torre del Mas Riembau fou construïda entre 1562 i 1573, Àncora, 19.09.1968. En col·laboració amb Lluís Esteva).
“El sistema defensiu guixolenc en la segona meitat de s. XVIII”, Àncora, FF M 1969. (en col·laboració amb Lluís Esteva Josep Marull).
“La butlla del papa Agapit II i el monestir de la Grassa” , Àncora, 29.06.1972.
“La Plana del Vidre de Solius”, Àncora, F M 1972.
“Notes d’arqueologia comarcal”, Àncora, F M 1974.
“Hachas neolíticas de piedra pulimentada de la comarca guixolense. Nuevos Hallazgos”, Àncora, del 14.12.1974 al 16.01.1975.
“Importants ingressos al Museu Municipal”, Àncora, 1.05.1975.
“Un ball a Castell d’Aro l’any 1766”, Àncora, 5.02.1976.
“Ceràmica decorada de començament del segle XVII procedent del monestir”, Àncora, 8.04.1976.
“Una sepultura tardo-romana a Soliu”, Àncora, 24.02.1977.
“Una probable peça del paleolític inferior procedent de Penedes”, Àncora, 14.04.1977.
“Dues mostres de ceràmica prehistòric a de cordons aplicats”, Àncora. 18.05.1978.
“Recollida de materials arqueològics a Sant Feliu de Guíxols” IEBE, núm. 1. 1982. En Col·laboració amb Lluís Esteva, Joan i Néstor Sanchiz.
“Troballes del segle XVII en els carcanyols d’una casa guixolenca”, IEBE, 5. 1986. També en col·laboració amb Lluís Esteva, Joan i Néstor Sanchiz.

També va escriure diverses notes valuoses al Informatiu de l’Arxiu i del Museu i a la nostra revista L’Arjau.

La seva vida entre nosaltres, dissolta de forma anònima i silenciosa, ha estat fructuosa.