Bona part de la judicatura ens anuncia una vaga pel proper 18 de febrer. Sembla que els jutges estant molests per la manca de medis humans i materials, que no els permet fer la feina amb la prestesa que voldrien. Els expedients s’amunteguen en els despatxos i no es poden treure la feinada del damunt. No seré jo qui posarà en dubte el que ens fan saber aquests senyors.

Però la qüestió de fons, el vertader debat es centra sobre si als jutges els correspon també el dret constitucionalment reconegut a fer vaga. D’antuvi vull manifestar que sóc llec en assumptes de dret i, que per tant, el que jo pugui expressar, serà dit des de la perspectiva d’un ciutadà qualsevol.

La judicatura, i aquest és un fet objectiu, forma part amb el legislatiu i l’executiu dels tres poders de l’Estat de Dret. Des d’aquesta visió penso que és prou clar que no tenen dret a fer vaga tot i que la Carta Magna no en fa cap referència explícita. Però hi ha un fet diferencial respecte dels altres dos poders: el judicial depèn del Parlament i del Govern, en quant els recursos humans i materials per fer la seva feina. No és autònom en aquest sentit. Aquest és un dels arguments que plantegen alguns jutges i magistrats a l’hora de considerar que aquesta supeditació els hauria de permetre ser considerats com a treballadors i per tant, acollir-se al dret constitucional de vaga. Penso que aquest dilema, haurà de decidir-lo ja sigui el CGPD, màxim representant del col·lectiu o potser el ministeri de Justícia ? No ho sé.

Ja hi estic en concordança en que la justícia és parsimoniosa i sovint les sentencies són difícils d’interpretar per la majoria dels ciutadans. Que aquell aforisme que s’atribueix als gitanos : “ que tinguis molts plets encara que els guanyis” és encertat encara en múltiples ocasions, però no és menys veritat, que el govern central, ha vingut esmerçant des de fa quatre anys, diners per a millorar aquesta situació. Reconeixia la presidenta del TSJC, que no tot era qüestió de diners per a donar un millor servei. Que calia també un millorament en la gestió. Recordo que la senyora Tura, exconsellera de Justícia, va decidir premiar amb un plus la puntualitat. No crec equivocar-me si dic que la percepció que tenim la majoria dels ciutadans, de la judicatura, arribaria tot i sent generós a l’aprovat justet. Fets darrerament ocorreguts i que estan en la nostra memòria, em porten a pensar que en aquesta amenaça de vaga i rau un cert esperit corporativista. Tampoc entenc, que en plena negociació,dues de les associacions de jutges i magistrats decideixin no anar a treballar, quan el propi CGPD, ni hi dóna suport.

Si tal com diu la Constitució, l’administració de la justícia és un servei públic, si decideixen anar a la vaga, s’hauran de fixar unes prestacions mínimes. A qui correspondrà prendre aquesta decisió? Estic francament encuriosit per veure com acabarà tot aquest embolic.

El jovent empra l’expressió de “ flipar “ quan es troba davant de quelcom de rar, d’estrambòtic o inusual. Jo també “flipo”, quan observo que en circumstàncies econòmiques difícils, que afecten majorment a la classe treballadora, els que fan vaga o intimiden en fer-la són els assalariats més ben retribuïts, com són els pilots d’aviació i ara part dels jutges i magistrats. Quin país!!