L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, a través de la Junta de Govern Local (finals de juny de 2011) el projecte de rehabilitació de les torres del Fum i del Corn del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Aquestes dues torres tenien en l'antic monestir una missió fonamental: la torre del Fum (semicircular) servia per llençar avisos a la població quan es veien arribar atacs per mar, i la del corn (rectangular) tenia la funció d’avisar de forma sonora de l'apropament dels enemics).

L’adjudicació de l’execució d’obres s’escau després del concurs públic a l’empresa Copayba 2000, amb un import de 224.000 euros. La rehabilitació i millora de les dues torres, un element arquitectònic importantíssim dins del recinte monàstic, tindrà un termini total de 4 mesos.

Testimoni històric (procedència del text: Museu d’Història de la Ciutat)

El Monestir es va fundar com a monestir benedictí sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. És el conjunt arquitectònic més important de la ciutat, i el que de la mateixa manera l’identifica més. La documentació trobada data de la primera meitat del s. X. El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals es conserven actualment només dues torres i un portal. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir.

L’any 1696 el recinte emmurallat fou destruït pels francesos de manera que actualment no se’n conserva pràcticament res. L’edifici barroc del monestir data del s. XVIII és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on podem dir que es barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc; així doncs, és difícil esbrinar la funció de cada un dels seus elements. Actualment, el monestir és la seu del Museu d’Història de la Ciutat. La Porta Ferrada s. IX-X és l’element arquitectònic que resta en un dels costats del monestir, i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques d’un metre d’alçada aproximadament. L’Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i era l’entrada al recinte del monestir benedictí.

Les torres del Fum (s. X-XI) i del Corn (s. XI) fan costat a la façana de l’església; la torre del Fum és de planta semicircular i és des d’on es feien senyals de fum quan el vigilant veia arribar l’enemic per la mar, i volia avisar el poble de la presència d’aquests. La torre del Corn és de planta rectangular, i és des d’on es tocava el corn, també per avisar el poble de la presència dels enemics.

Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. Durant els segles XIV i XV s’amplia l’església, és la part gòtica del temple que inclou la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.