Havia pensat no parlar més de l’Estatut. Inclús m’havia “ promès “ no fer comentaris sobre el Tribunal Constitucional. He decidit trencar l’autocompromís, una decisió lleu, donat que la promesa no era amb altri, que llavors si que cal respectar-la.

Jo també penso, que el TC, està del tot deslegitimat i que el millor que podrien fer – per dir-ho planament – és anar-se’n tots cap a casa. I dic tots per diferents raons. Si no vaig errat, tenim quatre membres que han esgotat, fa més dos anys, el mandat que tenien i que a hores d’ara, encara no han sigut reemplaçats. Un cinquè que ha estat recusat pel Partit Popular i per a més vergonya, falta anomenar el substitut d’un magistrat que va finir. Afegim, que la Presidenta, ha manifestat públicament que mai farà valdre el seu vot de qualitat. Més de tres anys i encara no s’han manifestat, sobre una qüestió que afecta a tot un poble. Deu tractar-se d’una decisió tremendament complicada i potser per aquest motiu, no s’han encara pronunciat. No podria pensar –o potser sí que ho hauria de fer – que no s’ho prenen amb el suficient interès o el que encara seria pitjor, que no tenen la capacitació professional necessària. Sigui la que sigui la decisió final que prenguin, ja han fet tard. És ben evident, per tot el que ha traspuat a l’opinió pública durant aquests anys i que no ha pogut venir d’altre lloc que no sigui del mateix TC, que el debat que mantenen no el fan en base a criteris constitucionalistes. Ans el contrari, les discrepàncies són de contingut polític. També per aquesta causa no tenen la facultat imprescindible per emetre una legítima conclusió. Aquests magistrats, han menyspreat Catalunya, no decidint en un termini de temps raonable, sobre una matèria, que afecta directament a tota una comunitat. Invalidats doncs i mancats de legalitat i, per tant, haurien de plegar.

Però les responsabilitats, no han de recaure només damunt d’una de les parts. Si bé el TC, està obligat a emetre el seu parer sobre la constitucionalitat o no del nostre Estatut, les dues formacions polítiques majoritàries PSOE i PP, també haurien d’assumir la part que els hi correspon i donar la cara davant el poble de Catalunya. Com s’entén que encara no s’han posat d’acord per nomenar els cinc magistrats que falten per completar el TC? No són en bona mesura aquests dos partits, responsables de la politització del Tribunal? Tant poc respecte els mereix Catalunya, que utilitzen el TC, en benefici d’interessos partidistes i no prenen les mesures adients per acabar amb una situació política d’aquesta magnitud? Han oblidat els màxims responsables del PSOE, que tenen un compromís, públicament contret amb el poble català? Que no se m’interpreti malament. No vull dir, que el PSOE hagi d’intervenir en la decisió del TC, però si, que en tant que partit que governa, hauria d’impulsar la plena composició del TC. Ja n’hi prou de si uns són del PP i els altres del PSOE, em refereixo als magistrats. Segur que en el món de la judicatura hi ha persones prou ben preparades i amb els suficients coneixements sobre el dret constitucional per cobrir les places vacants.

Entenc que en un Estat de Dret com és el nostre, en el que els drets i deures de tots els ciutadans, són contemplats en la Constitució, és necessari que hi hagi un tribunal que estigui especialment destinat a decidir sobre qualsevol qüestió que afecti la Carta Magna. Ara bé, l’abús que tant sovint es fa del Constitucional no s’hauria de produir. El PP, porta al TC, excedint-se amb estratègia políticament insana, el que no pot guanyar en el Parlament. Que el partit majoritari de l’oposició i de fet l’únic amb possibilitats reals d’accedir al govern, porti al TC una llei orgànica, - que aquest és el rang que li correspon al nostre Estatut - que ha passat per tots els sedassos i en darrera instància referendat pel poble de Catalunya, no és propi d’una formació política democràtica.
No diu res en favor d’un partit que hauria de respectar la voluntat popular i que busca per altres camins, el que no va aconseguir en el Parlament de Catalunya i en el Congrés dels Diputats.

Tot aquest enrenou, penso jo, que ens l’hauriem pogut estalviar, si els que varen redactar i els que després varen aprovar la Constitució, haguèssin siguts fidels a l’esprit de l’article 1.2 que diu així: La Sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. No hauria estat possible fer constar que les lleis votades i aprovades en referèndum, no podrien ser portades al TC?. Clar que s’hauria pogut fer. Un dels ponents de la Constitució ho va proposar: en Jordi Solé Tura, en representació del grup parlamentari del PCE-PSUC.

I, sense por a equivocar-me, caldrà que en tornem a parlar. Que haurem de fer si “ pinten bastos “ ?.