1.Només s’ha de deixar de callar quan el que s’ha de dir és més valuós que el silenci.
2.Hi ha un temps per callar de la mateixa manera que hi ha un temps per parlar.

Aquests són els dos primers preceptes del llibre “l’Art de Callar”, que l’Abad Dinouart va escriure al S.XVIII. i que proposa un autèntic “Art de parlar”.
Peró l’Art de parlar, que proposa l’Abad Dinouart, no té res a veure amb el que està succeint a la nostra ciutat darrerament. Tothom té dret a parlar i a equivocar-se, faltaria més! Però una altra cosa és fer un concurs de veure qui la diu més grossa, això si, amb la boca petita.
És desconcertant veure’s al mig de tot un ventall de rumors sobre el que hasucceit i succeirà a la nostra ciutat llençats des d’un costat i l’altre de l’arena política . Tot plegat insinuacions i rumors, sovint estesos aprofitant l’anonimat que ofereix la xarxa i que responen a unes estratègies determinades.
Uns rumors interessats, que són utilitzats com a arma llancívola contra el rival polític, per condicionar la seva actitud o per justificar-ne una altre i que converteixen el debat polític en una “verduleria”. Em pregunto si aquest és el camí a seguir, i si es segueix, existeix el risc de convertir en irrespirable el clima polític de Sant Feliu, rebaixant el debat polític a un miserable rosari de desqualificacions personals.
Ens trobem en un moment en el que el que han de parlar, no parlen. ( bé, n’hi ha un que sí que ho fa!!) , o al menys no ho fan d’una manera diàfana..
Crec que és el moment de ser transparents, vull dir, si algú té la intenció de presentar una moció de censura que ho digui i que deixi d’insinuar-ho. Siguem clars!
Sant Feliu s’hi juga molt! Podem estar davant del punt d’inflexió d’una llarga i històrica decadència, i no sé si el camí de la rumorologia, el comentari esbiaixat i anònim, o l’intent de què un mitjà sigui la corretja de transmissió d’una idea determinada, siguin el camí correcte per a obtenir el millor per la ciutat.
S’han sembrat uns projectes molt interessants a la ciutat, que poden quedar en via morta víctimes de la incertesa política. Com afirmava el líder d’Amics, Pere Luque, en un dels seus darrers articles si l’Ajuntament fos una empresa els regidors haurien de donar compte als accionistes i propietaris. Efectivament, i també les accions s’haguessin desplomat com a conseqüència de la incertesa i del perill que aquesta pot suposar pels projectes de ciutat
Pot ser és el moment de dir el que s’ha de dir i si no hi ha res a dir, callar i deixar d’intoxicar la gent amb rumors d’un o d’altre color.
El president Montilla potser hauria de regalar uns quantes edicions més de “l’Art de Callar” dels que va regalar als seus Consellers pel nostre entorn.