L’últim informe que ha presentat Hisenda al jutge del cas “Palau” ha representat un altre gerro d’aigua freda pels catalans que creiem en una Catalunya autogestionada, sigui del bàndol ( en aquest cas mai millor dit) que sigui. Sembla confirmar-se la sospita generalitzada del desviament d´ importants quantitats de diners, es parla de cent mil milions de pessetes, provinents de comissions per adjudicacions d’obra pública.
O sigui diners que paguem tots el ciutadans via impostos.
Els polítics que han permès aquest segon espoli en benefici del seu partit i fan bandera del espoli fiscal que patim als catalans, haurien de plegar si tinguessin una mica de vergonya però ja sabem que no serà així. Però a sobre utilitzar una institució cultural de clares arrels catalanes per fer-ho no te perdó.
Encara que si miren retrospectivament l historia d’aquesta gran estafa potser entendrem moltes coses. En primer lloc el senyor Millet abans de ser gestor del Palau, ja havia tingut importants problemes em la justícia per temes financers, per tant el tarannà i la seva ètica ja era coneguda i no va ser obstacle per que el nomenessin per aquest càrrec.
Pot ser ja els anés bé aquest perfil per les seves intencions? I quin era el partit que governava a la Generalitat en aquells moments?
Que esperaven que fes el pobre Millet i el seu adlàter Montull amb tots aquells diners que passaven per davant seu sense cap control? Doncs anar pessigant cada cop més fort tot i sabent que ningú coneixedor de la jugada s’atrevís a dir res per al compte que li tocava.
Per evitar que casos com aquest tornin a passar, els polítics responsables tindrien que poder ser encausats per la justícia ordinària i per això s’han de produir canvis a la legislació vigent tal com sembla que ha la ha demanat ICV-EUiA.