Una taula rodona sobre “Patrimoni i Formació” es va celebrar a Sant Feliu de Guíxols, en el marc de la inauguració d’una exposició commemorativa dels 20 anys de la fundació d’una institució emblemàtica en el món de la formació i la construcció: l’Institut Gaudí de la Construcció.

El passat dijous 22 d’octubre es va inaugurar al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, en l’edifici del Monestir, una exposició que recull la trajectòria de l’Institut Gaudí de la Construcció. A través d’aquesta mostra itinerant que ha passat ja per tota Catalunya (Barcelona, Reus, Vic,...) s’expliquen els 20 anys de l’Institut Gaudí i els 10 del Servei Prevenció. Ja des de 2007, l’Institut Gaudí de la Construcció i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història- han desenvolupat activitats conjuntes, sempre prenent l’especificitat de la rehabilitació de patrimoni, dins l’àmbit de la construcció. El 2009 s’ha enfortit la relació entre ambdues institucions amb un nou conveni que- com va afirmar el president de l’Institut Gaudí de la Construcció Jordi Balagué- iniciarà una nova fase d’activitats i va anunciar ja els primers cursos que es realitzaran a Sant Feliu dins el curs 2009-2010. A nivell de Catalunya, participen en el projecte d’Escola Europea de restauració d’edificis modernistes, en el que Sant Feliu- va dir- també hi serà.
El mateix acte contemplava una taula rodona sobre “Patrimoni i Formació”, que fou moderada per l’arquitecte membre de la Junta Tècnica del Museu d’Història Albert Pla i que aplegava representants dels diferents àmbits a tenir en compte per poder treballar per una oferta de formació en el camp dels béns culturals. Des de l’àmbit de l’administració autonòmica, Josep Manuel Rueda, subdirector general de patrimoni arquitectònic, recordà que les administracions han d’exigir la qualificació pertinent per a les empreses que contracten, i controlar que es faci la recerca necessària per poder conèixer bé el monument a tractar. S’ha d’oferir tant formació perquè operaris coneguin bé els materials com a un nivell universitari, ja que no hi ha oferta de formació en restauració de patrimoni.
Des de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, va parlar de la complexitat del concepte patrimoni, i va admetre que la formació no es trobava a l’alçada de la llei de patrimoni. Va insistir en què cal tractar el patrimoni amb humilitat, deixant la petjada del s. XXI però amb molt de respecte. Creu que la Universitat ha d’incidir més en el camp de les recerques prèvies a la intervenció dels monuments.

El sector de la construcció estava representant per dos constructors (Josep Morató i Martí Masó) i un encarregat d’obra (Josep Melero). Una rehabilitació, segons Josep Morató, no sempre ha d’acabar amb un preu massa alt, tot i que s’ha d’estar a l’aguait per a imprevistos, i tenir bons professionals en cartera. Josep Melero es queixava de la pèrdua de temps que suposa la falta de formació, que provoca que aquesta formació s’hagi de fer a l’obra directament.
Martí Masó criticà que en alguns casos els tècnics responsables de l’administració tampoc tenen els coneixements suficients. En aquest sentit, Josep Manuel Rueda li respongué que hi ha professionals a l’administració que porten molts anys d’expriència.
Angiolo Caselli, de l’Scuola Edile de Florència- entitat que a través d’intercanvis ha portat alumnes en pràctiques a Sant Feliu de Guíxols- explicà la formació que es dóna des d’aquesta entitat que s’encarrega de la restauració de museus i béns culturals. Els seus alumnes són des de joves de 16 anys a llicenciats universitaris. Reben col.laboració de la Universitat de Florència i el Col.legi d’Arquitectes de la Toscana, i els seus mòduls són reconeguts oficialment.