De ben segur que a la nostre població també hi ha joves com els que exhibeix el programa de televisió víctimes ,possiblement , d’una educació equivocada.
Però jo em vull referir als altres joves NI-NI del nostre poble que NI poden estudiar NI poden treballar i que aquest sí que són, sens dubte, víctimes d’un sistema i d’unes polítiques que no els han tingut en compte.
Em centraré en l’àmbit local de Sant Feliu. Quan un jove finalitza el seu cicle acadèmic sigui al nivell que sigui, no té cap oportunitat de fer estudis superiors, llicenciatures NI cap especialització professional de res.
Suposem que aquest jove vol treballar, a Sant Feliu solsament trobarà feines molt primàries, com dependent de comerç, cambrer o paleta. i ara NI això!
Quin panorama tenen aquest nois i noies que NI poden estudiar NI poden treballar? Doncs no tenen més remei que sortir del poble i del seu àmbit familiar, tan si volen com si no, a no ser que es vulguin convertir em els Ni-NI televisius.
Vull encara anar més lluny i posar el dit a una nafra que sembla que al nostre poble ningú volen encarar i em refereixo als polítics passats i presents. Imaginem que aquests nois I noies aconsegueixen els seus objectius acadèmics o professionals i es converteixen en ganxons força preparats per desenvolupar feines de cert nivell i desitgen tornar i viure al seu poble, que és aquest, i desenvolupar els coneixements i experiència adquirida. M’atreveixo a dir que és pràcticament impossible.
El poble en el que van néixer els torna a expulsar per segona vegada!
Conseqüència de tot això, a més del lògic desarrelament, és la greu pèrdua de capital humà autòcton i de nivell intel•lectiu que aquests joves ens aportarien. I no tinguem cap dubte, la població se’n retenteix d’aquesta pèrdua, només hem de veure el nivell dels qui ens governen, salvant algunes excepcions està clar (dir això sempre queda bé!).
Darrerament es comencen a sentir veus d’oracles i savis que, fins i tot a aquest setmanari, demanant canviar les infraestructures productives. Quina llàstima que no s’hagi fet abans i no deixar-se emportar per la nostàlgia i el “bucolisme” durant tant de temps.
Es diu que mai és tard, ben segur que no, però per a molts joves sí que serà massa tard i pels que ara mateix estan en un procés educatiu es trobaran dintre d’uns anys en idèntica situació sinó es provoca un canvi en el teixit productiu.
Els pares, avis i familiars de tots els joves santfeliuencs són els que han de demanar als organismes competents , Diputacions, Ajuntaments, etc. que es planifiquin accions encaminades a que hi hagin bones oportunitats de treball en el futur, i es deixi de destinar el escàs sòl de que disposa el nostre terme municipal a fer vivendes dormitori i es destini a empreses productives.
Em la meva humil opinió el partit polític que presenti una opció seriosa per ajudar a resoldre aquesta situació dels joves i també de les seves famílies, s’emportarà el gat al aigua, com se sol dir, perquè la crisis ens ha fet veure que no podem emmirallar-nos únicament en el magnífic lloc que la naturalesa a regalat al nostre poble.
Una última reflexió sobre aquest important tema. Avui dia si un jove ganxó te la sort de trobar treball a Barcelona per exemple, que és el principal cau de feina, vol dir que a ell o a la família, aquest lloc de treball és possible que li costi diners, perquè està clar que amb mil euros no es possible llogar una vivenda, pagar menjar , vestuari i desplaçaments .
Penso que s’ha de renovar el model de ciutat, aquesta dura crisi ens ha ensenyat que no es poden posar totes les pomes a una sola panera. Els temps han canviat i els polítics han de ser els primers en veure-ho i projectar un futur. O continuaran en les seves picabaralles de sempre i pensant allò de qui dia passa any empeny? I seguir tirant de la rifeta, està clar!