Tot i que ha quedat cobert per la neu d’aquest dilluns, el dissabte passat La Vanguardia va tenir la barra de publicar, no només al seu editorial, sinó a dues pàgines interiors, dos articles intentant dinamitar TV3. S’atrevien a titular l’editorial, a més, de la següent manera: ‘Los deberes de la Corporació’. L’escrit parla de TV3 com si aquesta fos una televisió d’un país normal i, evidentment, obvia la funció de construcció nacional i imaginari col·lectiu que generen totes les emissores de la Corporació. I això, al Grup Godó, no només no li interessa, sinó que lluita perquè no existeixi.

El més greu és que, davant un atac visceral com aquest, la nostra classe política i el nostre govern no mouen ni un dit, ja que temen al Grup Godó. I aquest, coneixent la seva impunitat, exerceix sabent molt bé que ningú aixecarà la veu, per por o per amnèsia col·lectiva.

Hi ha excepcions, però. Al valent article ‘Informació interessada’ publicada a El Punt, Miquel Pairolí critica l’escrit de La Vanguardia i el penós intent del grup de potenciar 8tv. Pairolí afirma que 8tv “mai no ha acabat de funcionar” i “és un pou sense fons econòmic” a causa de la “incompetència pròpia”. L’autor acaba l’article així: “a Catalunya hi ha molta gent que creu a ulls clucs allò que publica La Vanguardia. Però, si continuen amb bromes com aquesta, ni enfonsaran TV3 ni enlairaran 8tv i l’únic que aconseguiran és soscavar la credibilitat del diari”.

Tornant a Godó, com pot parlar el grup de comunicació privat més subvencionat de Catalunya sobre el que rep la CCMA, que és una eina imprescindible? Quants milions d’euros ha rebut en els darrers vint anys el Grup Godó, quan tenia guanys estratosfèrics i el seu editor pagava els millors sous i comprava els iots més impressionants? Una empresa subvencionada fins a l’extrem que el darrer govern de Jordi Pujol li va cedir gratuïtament emissores de ràdio i un múltiplex de televisió per tal d’equilibrar el panorama audiovisual català.
Hi havia algun somniador que, fins fa poc, encara ens feia creure que farien La Vanguardia en català. I què han fet realment? S’han convertit amb l’ariet contra l’independentisme, contra el tripartit, contra els dirigents d’ERC i ICV, i més subtilment, contra el PSC.

I sense complir amb els deures, no retornen el múltiplex de televisió a la Generalitat. Amb els quatre canals que tenen, doncs, fan el següent: 8tv, un avortí amb un 70-75% en llengua castellana –potser és que a Catalunya no hi havia televisió en castellà- i una programació mancada d’interès, en comptes d’haver creat una veritable televisió privada catalana (a l’estil del que sí que ha fet a la ràdio amb RAC1) com tantes vegades ha demanat el mestre Puyal. El segon canal, RAC105, l’han utilitzat per passar-hi videoclips. El tercer repeteix i repeteix sense parar el programa del pobre Fermí Fernández, entre d’altres. I el darrer, havia de ser, segons han promès diverses vegades, un canal de pel·lícules, però ha acabat essent, potser per fer una mica de negoci, Barça TV. Seguint la norma de la casa, les pel·lícules devien ser en castellà, perquè a Catalunya no es pot veure cinema en aquesta llengua. Potser és que tenen algun acord amb el Grupo Balaña...

Cap dels objectius de tenir un múltiplex català que reforcés i equilibrés el panorama audiovisual català s’ha complert. Per què, doncs, aquesta tolerància per part del govern i del CAC? Per què no suspenen ja la concessió?

TV3 sí que és sostenible, perquè és l’eina imprescindible d’un país que té problemes de supervivència lingüística, cultural i estructural. I per això molesta a la ‘crosta socialista’, a l’aristocràcia monàrquica del Grup Godó i a certs grups de comunicació espanyols. Perquè saben que eliminar TV3 i la CCMA seria un atac directe al cor de la supervivència de la cultura i la llengua catalana, i destruirien el mínim imaginari col·lectiu que projecta la Corporació.

Caldria que la nostra classe política, els nostres intel·lectuals i els sectors que bavegen llegint cada dia la intoxicació dels ‘antichs’ de torn, veiessin que no hi ha res d’innocent. Si tots els diners que s’han malgastat ajudant al Grup Godó aquests darrers vint anys haguessin servit per reforçar altres mitjans, avui no seríem on som. Però per fer això, cal perdre la por al Grup Godó i als seus interessos, i fer-hi front acabant amb la impunitat amb que actua. Amb la barra afegida, a més, de voler donar lliços i deures als demés, sense complir amb cap deure ni amb cap llei.