Soc lector i comprador de llibres compulsiu. Ambdues qualitats les he heretat del meu pare i les he anat cultivant amb l’ajuda de diferents amistats, buscades o trobades. Per tot plegat freqüento llibreries com qui freqüenta restaurants, buscant entre els menús i degustant amb els cinc sentits tot el que m’ofereixen els llibres exposats, el color i les imatges de les cobertes, la rugositat o finor del paper, l’olor de les pàgines, el soroll de la quietud que et permet llegir a peu dret... Evidentment tinc llibreries favorites i d’altres que, per experiències personals o adquirides, no es mereixen ni una visita. Entre les primeres, dues a Barcelona: “La Central” del Carrer Mallorca i la “Laie” de Pau Claris. Ambdues ben assortides i amb un personal que desprèn la passió del qui treballa en el que li agrada. Entre les segones, moltes del meu poble. Avui per avui, on comprar un llibre decent a Sant Feliu? Si tenim una mínima formació i no ens volem entretenir amb qualsevol llaminadura impresa, poca oferta. Del monopoli Viader millor no parlar-ne, tot i que ho faré. Des de que va marxar en Joan Canadell, la secció de llibres és un espai decadent on s’amunteguen “best-sellers” d’intrigues medievals que es podrien vendre a pes amb pamflets d’autoajuda per a consumidors mediàtics i nou-rics amb mala consciència. No hi pregunteu per cap obra una mica decent, no us atendran o no sabran de què parleu. Tampoc us agafaran l’encàrrec. Abans, en Canadell sabia del que parlava, t’ajudava, t’aconsellava i, per poc interès que mostressis, t’il•luminava amb els seus inabastables coneixements. Què n’ha quedat d’això? Res, ni una ombra. Quatre prestatgeries inerts que només freqüenten turistes accidentals i familiars necessitats d’un regal d’última hora. Poca cosa per tanta herència. Quanta nostàlgia.
L’única alternativa, ara per ara, és “La Guineu”. La oferta és variada i, al menys, saben el que tenen entre mans. No es cèntrica, però tampoc cal. Els lectors busquem l’anonimat i fugim del glamur provincià de la rambla, La Guineu és llesta i sap que amb els lectors de veritat no s’hi juga.