Ara fa uns dies han aparegut a Sant Feliu uns enormes cartells que publiciten les obres que s’han de realitzar o be es realitzaran amb el Fons Estatal d’Inversió Local. Uns cartells enormes i caríssims.
Aquests fons estatal ha utilitzat el criteri de la població, així Sant Feliu ha rebut uns 3’8 milions d’euros i Catalunya haurà rebut més de 1.400 milions d’euros d’un total de 8.000 que comprenia el pla d’estímul econòmic.
Podríem discutir sobre la utilitat del pla, sobre la seva precipitació i la improvisació amb la que ha obligat a fer els plans als ajuntaments, però no és d’això que voldria parlar.

El que visualitza aquesta injecció econòmica als ajuntaments, és la quantitat de projectes que es poden realitzar-se amb aquest 3’8 milions d’euros, la quantitat d’obres, algunes d’elles indispensables, i que fins ara no s’havien abordat per manca de pressupost. I totes elles amb el corresponent i enorme cartell, per saber qui paga, evidentment!

Però com pot el Govern Central tenir la barra de posar tants cartells a Catalunya amb el dèficit fiscal que suportem any darrera any?
Segons diversos càlculs el dèficit fiscal de Catalunya està estimat en uns 13.800 milions d’euros. Si aquestes xifres fossin correctes, els catalans paguem aquest pla sencer i encara els sobren 5.800 milions per a fer autopistes, vull dir autovies! Que les autopistes a segons quines latituds no es porten.
De vegades aquestes xifres son de difícil visualització, però imaginin per un moment que la Generalitat recuperés ( ...és igual, vostès facin volar la imaginació!) la meitat d’aquests diners tributats a Catalunya. Posats a concretar una xifra, que recuperés 6.000 milions de les urpes de l’estat. I que el govern català, ja posats a imaginar, en destinés una tercera part (2.000 milions) als ajuntaments, amb el mateix criteri de població.
El resultat seria que l’Ajuntament de Sant Feliu rebria uns 285 euros per habitant, o sigui uns 6 milions d’euros ANUALS, per a serveis i infraestructures locals. Uns serveis i unes infraestructures pensades amb el cap i no improvisades (vostès segueixin imaginant que és gratis!).

Aquesta és la magnitud de la xifra, la magnitud del dèficit fiscal català vist des d’una perspectiva local. Potser el pla per revitalitzar l’economia ideat per ZP i els seus assessors no aconsegueixi frenar l’increment de l’atur, ni reactivar l’economia. Però si pot fer-nos visualitzar la quantitat de les actuacions, serveis i infraestructures que podríem finançar si gaudíssim d’un tracte fiscal just amb Espanya i no haguéssim de pagar el “cafè de tots”.