Vessar-la, caure en l’error, ja sigui per les pròpies mancances o per l’engany i les tretes d’un mal individu, a qualsevol li pot passar. Aquesta reflexió va passar-me pel magí, quan vaig llegir que havien fet plegar la regidora de Plataforma per Catalunya de Salt. Segons explica la senyora Juana Martín, les amenaces i els insults que rebia de part dels seus “companys” de partit, l’han conduïda a la dimissió. El problema era que la regidora té de company una persona d’origen subsaharià, i la direcció del partit de Salt li demanava que demostrés que tenia la documentació en regla. Segons el cap de llista, el senyor Bonet, la qüestió no era el color o la raça del company de la Juana, sinó que no hagi mostrat els papers. Per una formació política xenòfoba com és PxC, segons el seu líder Josep Anglada, no tenen cap inconvenient en que la senyora Martín tingui un company negre, tot i que estan en contra del multiculturalisme. Un raonament que em plauria m’exposés el senyor Anglada, donat que no arribo a comprendre posicionar-se contra la relació intercultural i no observar cap desacord amb la relació afectiva entre aquestes dues persones.

Vaig pensar que la regidora havia caigut en el parany que li havien posat unes persones que l’havien convençuda de participar en la llista municipal. Que l’havien persuadit de la conveniència de participar activament des de l’ajuntament, en la millora de la convivència a la població. Des d’un projecte polític democràticament pervers, però, que l’amistat i de vegades la bona voluntat aprofitada per altres, decideixen a moltes persones participar sobretot en les eleccions municipals, dones i homes que sense tenir un projecte polític determinat pensen que poden ajudar als seus veïns/es. Mantenir relacions amb una persona de raça negra i apuntar-se al PxC també mostra el desconeixement d’aquesta persona. La candidatura es va improvisar en un parell de setmanes aprofitant amb habilitat l’alt percentatge d’immigrants de la població. Reconec que aquestes reflexions i altres que vaig fer-me són prou agosarades i potser fins i tot mancades del que hauria de pensar una persona de la meva edat, amb prous anys al damunt per no “ haver pixat fora de test” que de fet és el que m’ha passat. Sisplau, si em trobeu pel carrer, no em feu la mitja rialleta, podeu riure a “tutti pleni”.

Un parell de dies després la senyora descobreix que a PxC hi ha molts nazis i que mai hauria participat en una llista d’aquella mena i que desconeixia la ideologia del partit.
Que l’han forçada a dimitir i que denunciarà a Plataforma per demanar danys i perjudicis. El portaveu del grup – Carles Bonet - i cap de llista també dimiteix amb solidaritat amb la seva companya. Diu que li hauria passat el mateix, perquè té des de fa 12 anys una relació sentimental amb un ciutadà de Santo Domingo i que deixava el partit sinó l’haurien forçat a fer-ho. Què ho fa per “raons ètiques i morals”, valors que sembla sobresurten en aquest personatge. Militant de la CUP, després d’ERC, tot seguit a les joventuts de C. i U. i per acabar d’arrodonir cap de llista de Plataforma. Una plusmarca la d’en Carles Bonet, que tot i que també en conec algunes de persones – aquelles que la reflexió els fa recapacitar i canviar de camisa – però que no han arribat a la “profunditat de raciocini” del regidor saltenc.

El temps i en aquesta ocasió no ha calgut esperar massa, posa les coses en el seu lloc. Qui en surt beneficiat de tot aquest embolic? Els dos regidors passaran al grup mixt i el senyor Torramadé – alcalde de Salt - que ara governa en minoria amb nou regidors/es, podrar comptar amb el suport dels dos trànsfugues. Onze vots que li permetran governar amb majoria absoluta. En cas de ser així, feina feta i ben acabada. No cal estranyar-se d’aquest possible final si hem seguit la posició del senyor Torramadé quan els fets que van passar a la població fa uns mesos, amb un discurs que al meu entendre no corresponia a un reconegut dirigent de C. i U. una formació política democràtica.

Josep Anglada ha pagat les presses per confeccionar una candidatura a corre cuita i d’altra banda ves a saber si tampoc ha sabut calibrar les “habilitats” d’en Torramadé. Diu que aquest ha manejat tot aquest afer i potser s’hi escauria aquella dita: “ de pillo a pillo va el resto”.

Una versió més del transfuguisme polític que hauria de fer envermellir la cara de tots els que hi han participat.