La deixalleria de Sant Feliu de Guíxols té un problema.
El cap de setmana passat, amb la comissió de medi ambient de la JERC de Sant Feliu, es va fer una visita a la deixalleria. El motiu d’aquesta visita era la creixent preocupació per part la ciutadania, de la quantitat de brossa acumulada als seus límits. El paisatge que ens vàrem trobar va ser deplorable: tones i tones de residus acumulats, llançats i abandonats al bosc contigu a la deixalleria. No cal dir doncs, que passejar per aquells camins no es va fer gaire agradable, esquivant neveres, cotxes de joguina, rentadores, runa, tota mena d’envasos, llaunes, piles, etc.
Era lògic doncs, que després de veure tota aquella brossa, ens preguntéssim com carai hi anava a parar tot allò? La resposta és ben fàcil: des de fa anys, la deixalleria està sent sotmesa a continus robatoris de gent que roba qualsevol tipus de deixalla i n’aprofita la ferralla per revendre-la , i que per entrar-hi utilitzen una zona on la vigilància és menor, i les xarxes de contenció estan trencades.
Aquest fet provoca principalment dos problemes: el primer, i més impactant és la creixent acumulació de deixalles i la conseqüent contaminació que això provoca, tant a la flora i fauna del propi bosc com al seu sòl (recordem que les piles contenen mercuri, i que molts líquids refrigerants són altament contaminants), amés de l’impacte visual que genera. No és d’esperar doncs, que si la cosa segueix així, tindrem dues deixalleries, la que està vallada i la dels voltants.
El segon problema, és la desconfiança i poca credibilitat que genera aquest fet, ja que, a mi mateix, de què em serveix anar expressament a la deixalleria, si al cap de dos dies la meva antiga nevera estarà escampada pel bosc? De res.
La solució a aquesta problemàtica passa, per una banda, que els brètols responsables d’aquest fet, es conscienciïn una mica, i que trobin altres maneres d’ingressar aquests calerons que en deuen endur. L’altra, i més factible, és la de canviar les reixes que envolten la deixalleria, i no per una de nova sense forats, potser val més la pena gastar quatre calerons més, i posar d’una vegada per totes un mur que n’impedeixi l’entrada per qualsevol altre lloc que no sigui la principal, que per cert, feia goig, estava neta i cuidada fins l’últim detall.