La sala d’actes de la Biblioteca i Arxiu de Sant Feliu de Guíxols (Carretera de Girona 45-47) va acollir el passat divendres 5 de febrer la presentació del llibre Darrere les barricades, de l’escriptor i periodista britànic establert a Sant Feliu de Guíxols John Langdon-Davies (1897-1971).
L’escriptor Matthew Tree, autor de nombrosos llibres i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació, va fer la presentació en un acte que va comptar també amb la presència de la Sra. Patricia Langdon-Davies, el besnét de Langdon, el regidor d'Arxiu Richard Navarro i l'alcalde, Pere Albó.
És la primera vegada que Darrere les barricades apareix traduïda al català. L’experiència transmesa per Langdon-Davies sobre la Guerra Civil havia restat pràcticament inèdita per als lectors catalans fins ara. La publicació ha anat a càrrec d’Angle Editorial. L’apartat gràfic ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, que custodia el fons documental de John Langdon-Davies des de l’any 2007 per exprés desig de la seva vídua, Sra. Patrícia Langdon-Davies.
El conegut escriptor, durant la presentació va indicar que havia descobert "Langon-Davies l'any 2000. Vaig anar a Sant Feliu, buscant Casa Rovira, i en trobar-me el que jo pensava que era la casa, em surt una senyora que em diu que és la vídua de John Langdon-Davies. Era un gran descobriment. Vaig pensar que era en un moment extraordinari. Vaig veure la seva biblioteca i vaig quedar-me estupefacte." Tree va assenyalar que, personalment, ell havia començat la recerca de Langdon "i és un goig presentar el seu llibre traduït "per fi" en català", va dir.
"No és normal que dècades després de la publicació d'un volum així es republiqui; té quelcom més. El periodisme caduca molt aviat, sobretot per l'estil i la manera d'escriure, no duren amb el pas dels temps. Si pensem en periodistes catalans d'abans de la guerra ens ve Pla, Xammar i Gaziel. Dels centenars de periodistes pocs han transcendit. No només Orwell, Hemingway, i John Langdon-Davies. Com és que ha sobreviscut?", s'exclamava Matthew Tree.
Ell mateix donava la resposta: "hi ha quatre coses que fan que el seu llibre no sigui una obra oblidada dels anys trenta. El que fa en aquest text és descriure la cosa des d'un punt de vista subjectiu (en un moment que no era habitual). Fa també una descripció total. Encara que no sigui notícia. Les seves opinions entren d'una forma molt natural al llarg del text. La quarta cosa és que permet que els entrevistats siguin éssers humans de debò. Descriu la manera d'actuar, els tics, ... De fet, són les quatre característiques del nou periodisme americà (finals dels seixanta, principis dels setanta) . Gairebé quaranta anys ell ja mostava un camí".
Durant la presentació va indicar "Sembla que el text hagi estat escrit per un periodista d'abans d'ahir, de no fa massa temps". "Langdon-Davies "sabia on venia", i no pas com altres periodistes que anaven a Espanya a cobrir al conflicte. En el cas de Langdon, és al revés". Com a mostra d'això, va dir Mathew Tree, Langdon-Davies va ser la persona que va escriure un llibre, a l'any vint, sobre la sardana que, en paraules de Josep Pla, "és el millor text sobre la sardana, junt amb el conegut poema de Joan Maragall.
"Ara que vivim un moment de revisionisme històric de la Guerra Civil. Algú pot quedar sorprès del fet que Langdon-Davies expliqui, en tot moment, que la responsabilitat inicial del conflicte no era una guerra sinó una rebel.lió d'un exèrcit, els partidaris de Franco. Langdon-Davies "no es talla un pèl, amb el detallisme i la valentia dels textos".

Per finalitzar es va acabar repassant aspectes de la biografia de Langdon-Davies, com el fet d'havier estat el creador de la fundació que avui porta per nom Plan, d'adopció de nens en països necessitats.