Els capitostos de la Lliga de futbol professional, ( LFP ), organisme que aplega els equips de 1ª divisió i de la segona A, amenacen el govern, amb deixar el país sense futbol. I tot degut a que els jugadors estrangers que a partir d’ara contractin els clubs, amb salaris superiors als 600.000 euros, vindran obligats a tributar un 42%, ( ara paguen a hisenda un 24% ), tal com ho fan els demés jugadors de nacionalitat espanyola. Cal remarcar que aquesta nova imposició fiscal, és la que regeix en els països més pareguts al nostre, respecte dels jugadors de futbol. A Anglaterra, fins i tot han de tributar prop del 50%. Aquesta equiparació tributària l’ha acordada el govern a proposta del diputat d’ICV.

El que no ens precisen els presidents dels clubs és com s’ho faran. Si sortiran al carrer a manifestar-se – dubto que ho facin – o pressionaran des dels despatxos. No entenc com una mesura que en absolut perjudica els clubs – els que hauran de pagar seran els jugadors – hagi pogut molestar i posar en peu de guerra a la patronal del futbol. No oblidem, que els clubs tenen la consideració mercantil de societats anònimes. La nova tributació, no tindria caràcter retroactiu i per tant només s’aplicaria a partir d’ara. Això es guarden be prou de dir-ho i ens presenten – amb un discurs demagògic – la tributació futura, com el pitjor dels mals, que posa en perill la qualitat del futbol a casa nostra. Com si de bon futbol no en poguessin gaudir, quan tenim l’ocasió de veure algun partit de les altres competicions europees, com pot ser la Premier Ligue anglesa cada dissabte i també de la lliga francesa, encara que no tan sovint.

Ja fa molt temps, que aquest anar i venir de fitxatges, amb tots aquests personatges que pul·lulen a l’entorn del món del futbol –els intermediaris – amb un remenament de diners que mareja, amb les conegudes clàusules de rescissió........tot m’acondueix a pensar, que aquestes dinerades no corren físicament. Vull dir que aquests grans clubs, el preu que acorden amb aquest anar i venir de jugadors no el fan del tot efectiu i que de tant en tant passen comptes. O el que seria pitjor encara i que molt be podria ser, que tot sigui aparent i que el dia menys pensat, aquesta mena de “ bombolla “ faci un pet com un aglà i que ho hàgim de pagar entre tots. No seria la primera vegada que l’hisenda pública, hagués de donar un cop de mà als clubs de futbol professionals.

Aquella vella que no volia morir mai, ben segur que es posaria les mans al cap i no hi entendria res. La patronal del futbol tancant les empreses – en aquest cas els camps de futbol. El lock-out futbolero. Potser caldrà recordar-lis als presidents que el tancament patronal, no és reconegut internacionalment. És que francament, en front d’aquestes amenaces o t’emprenyes o t’ho agafes en conya.