Que les persones que diuen governar-nos tenen unes capacitats superiors a la meva migrada intel•ligència, no hi ha cap dubte. El fet que aquestes gents amb uns magins tan superiors ocupin els llocs de direcció del país, és la prova més adient del que acabo de dir. Aquests subjectes i les proves que tan sovint ens mostren llurs assenyades decisions en benefici nostre, ens haurien de portar a una millor consideració dels seus discerniments. Però desagraïts que som, no reconeixem les valuoses accions d’aquestes persones.

Posaré l'exemple del malveure que està patint aquests darrers dies el senyor Ministre d’Indústria. El pobre home s’ha de sentir-ne de tots colors, tot just per haver pres una decisió que no ens costarà més que el preu d’un cafè. Apujar-nos el preu de l’electricitat només prop d’un 10 per cent- ara que tothom es guanya d’allò millor les garrofes- quan les empreses demanaven un augment força superior, és un fet que hauria de satisfer-nos, molt més encara si resulta que estem pagant l’energia a un preu més barat que el que costa la producció. Voleu una mostra més ferma de la capacitat del ministre, que posa al nostra abast un servei que quasi ens surt de franc? D’altres, també malintencionats, li retreuen la puja dient-li que les companyies elèctriques s’ha repartit quantiosos beneficis. Parlen que Iberdola i Endesa després d’haver-se distribuït bons diners entre els accionistes, encara els ha quedat uns guanys d’uns 2.000 milions d’euros a cadascuna. Afegeixen aquests equivocats, que no es tracta d’un sol cafetó, sinó de milers i milers d’infusions ( euros) que aquestes empreses s’embutxacaran i que els permetran incrementar la compra de companyies del ram a Llatinoamèrica. Aquests maliciosos també li recorden al nostre servidor públic, que només la meitat de l’import de la factura es correspon amb el cost real de producció i que la resta de dinerons van a distints impostos, ajudes a empreses renovables de titularitat privada, subvencions pel carbó...Que el preu de l’electricitat ha augmentat un 50% en els darrers tres anys, quantitat excessivament incrementada tractant-se d’un servei públic de primera necessitat.

En el nostre entorn comarcal, també s’expressen parers de caràcter radical contra aquesta puja. A l’entendre de bona part del ciutadans la qualitat del servei que rebem, va quedar prou fefaent que no és la que ens pertoca. Recorden el tall de subministrament que va durar la ratlla d’una setmana el passat mes de març, rel de la nevada. Fins i tot, amb fotografies fetes de les torres que van caure, volen mostrar la manca de manteniment de les talaies caigudes, ens les que diuen veure l’oxidació de la ferralla. Aquesta asseveració no fou compartida pel passat conseller d’Economia i Indústria, el senyor Castells, que sens dubte també en va poder veure de retrats i no hi va trobar cap mancança, ni la més petita traça de rovell. El dictamen que va emetre la conselleria va estalviar-li a ENDESA el pagament dels dos primers dies de la tallada, per considerar que la pèrdua del servei no fou deguda a un insuficient manteniment, sinó a un tipus de neu que s’enganxa a les torres i l’excessiu pes les ensorra. Al meu entendre – de poca volada – aquests ciutadans que posen en dubte la decisió del senyor Castells, han de tenir problemes de visió i cal que vagin a l’oculista. Com dubtar del recte procedir i de l’excel•lent qualitat de l’ull del senyor Conseller? La perplexitat entre les afirmacions ciutadanes i la determinació que ha pres la persona que ha sigut escollida pel poble és d’una pobresa mental evident.

També una part prou considerable de la ciutadania, qüestiona la bondat de la mesura, amb raons de contingut polític. Titllen d’escandalosa, denigrant, indecent i agressiva la puja del preu i opinen que no s’hauria de permetre que els serveis bàsics essencials augmentessin per damunt del cost de vida. Que no només el ministeri, també el govern posa en primer lloc els interessos d’uns pocs per davant les necessitats de la majoria. Aquestes persones o bé són uns curts de gambals, incapaços de veure el que és ben clar – els esforços del govern en benefici de la ciutadania – o busquen com si fossin uns malvestats desprestigiar les persones que malden sense parar en profit nostre. Volgudament, volen fer-nos oblidar que estem governats per unes persones que han fet seus els principis fonamentals del socialisme, una doctrina política que pregona la propietat pública dels mitjans de producció bàsics, amb polítiques encaminades a un futur sistema social just, en el que la justícia i l’equitat siguin els fonaments d’aquesta nova societat. Francament desconec quines queixes poden tenir aquests ciutadans, si estem governats amb unes lleis que procuren en tot moment el benestar de tots nosaltres. No podria ser que, el que pretenen aquests postuladors de noves mesures polítiques (que tenen el desvergonyiment de qualificar-se d’esquerres ) és portar-nos, amb decisions esquifides i de nul contingut progressista, amb discursos utòpics sobre la necessitat del canvi de model, pel camí del que ells anomenen “un nou ordre social “? Què no els defensen amb suficiència els governants que tenim, aquests principis? No ens hi trenquem el “coco”, que els millors ja són on cal.


P.s. Caldrà afegir a aquestes ratlles que tota semblança amb una reflexió amb cara i ulls és pura coincidència? La cruesa de la realitat que avui vivim en el nostre país i que crec anirà encara empitjorant, avui no puc tractar-la d’altra manera que no sigui posant-li una certa ironia amarga.